Autor: Raymond Chandler
Editorial, any: labutxaca, 2009
Títol original, idioma, any: The Lady in the Lake, anglès, 1943
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Ramon Folch i Camarasa
Número de pàgines: 285
Llegit en: Català

Tot i que l'empresari Derace Kingsley ja fa temps que no té interès per la seva dona, sí que té interès en trobar-la un cop s'esfuma de la capa de la terra. En teoria marxava a Mèxic amb un dels seus múltiples amants, però a partir d'aquí la pista es perd. Tanta ànsia té per trobar-la que contracta el millor detectiu privat possible, en Philip Marlowe, i a fe que no el decebrà. La seva capacitat d'observació i el seu nas per investigar on toca faran que descobreixi moltes més coses de les previstes, el senyor Kingsley comença a sentir a parlar d'una vilatana trobada morta en un llac, de doctors que administren drogues, de policies corruptes, de Don Joans de poca volada... però què s'ha pensat aquest detectiu? Què tindrà tot això a veure amb la seva dona fugada? O és que en realitat sí que hi té a veure?

Estem davant d'una obra de novel·la negra clàssica, de detectius privats, tipus durs assassinats i crims de tota mena. L'acció s'embolica en una xarxa de personatges lligats entre ells per tal de despistar i fer difícil encertar qui és el culpable. I per sobre de tots, un detectiu molt capacitat, molt dur, però també molt proper, que cau simpàtic. Es llegeix de manera molt fluïda i enganxa, encara que en alguns capítols m'he perdut una mica, però com sol passar en aquest tipus de literatura, al final tot lliga i se'ns explica amb pèls i senyals, així que cap problema. A destacar que és una traducció antiga i el vocabulari es nota una mica desfasat, però no en excés.

No tinc ni idea sobre la vida privada de Philip Marlowe, i això és un dels millors elogis, al meu entendre, que li puc fer a aquest llibre. Sóc detractor de la nova novel·la negra en la que coneixem el nom del gos i de la tieta segona del protagonista, que ni tant sols és policia o detectiu. En aquest cas va molt per feina, i ho agraeixo, només investigació i deducció sobre els sospitosos. M'ha agradat el llibre i m'ha distret. A més, té l'encant de ser anterior a l'època de la investigació forense, de tal manera que el detectiu no ho té gens fàcil per seguir les pistes, res de DNA ni anàlisis de balística. I què voleu que us digui, a mi em sembla entranyable.

Puntuació: @@@