Per aquells que som lectors habituals, una de les qualificacions més despectives que solem atorgar als llibres és la de 'llibre de platja'. Un llibre que només és per passar l'estona, en el que no hi trobem històries èpiques, ni grans reflexions, ni una enrevessada trama d'allò més documentada. Tampoc exercicis literaris, ni biografies, ni aquells clàssics que tothom coneix. Un llibre de platja és aquell amb argument fàcil i potser una mica gamberro, que no té una gran profunditat i els personatges són més aviat plans. Un llibre, en definitiva, només per distreure's, que no passarà als annals de la literatura, però que en cap moment no ho pretén.

En parlem malament i els menystenim, perquè sabem precisament que són llibres prescindibles que no passaran a la història. Però el fet de que ens enganxin i no hi hagi manera de deixar-los estar, no ens hauria de fer replantejar-nos això? Perquè aquests llibres poden ser del tot addictius. Ja he dit algun cop que alguns llibres presumptament boníssims m'han avorrit, o no m'han atrapat, però en canvi, alguns d'aquests de 'passar l'estona' no hi ha hagut manera de deixar-los. I què busquem en llegir? Suposo que diferents coses, però jo generalment una abstracció, distreure la ment, oblidar-me que fora hi ha un món força merdós. Poder entrar al llibre és genial, i aquests llibres tan poc valorats de vegades m'ho permeten. Per tant m'agradaria reivindicar aquests llibres de platja, aquests que els donem la mínima qualificació que es pot donar (si descomptem la de carn de foguera), perquè em donen el que sovint busco en l'activitat de llegir. Que per molt temps tinguem llibres dolents, d'aquests que només podem llegir a la platja... que a més a la platja jo hi poso ben poc els peus!