Autora: Caterina Cortès
Editorial, any: Setzevents, 2011
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 83
Llegit en: Català

L'Aina fuig. No sap ben bé de què, però fuig. Escapa del seu món a Mallorca per trobar-se a ella mateixa, i per això viatja a Barcelona tota sola per passar-hi un cap de setmana. Asseguda al Parc de la Ciutadella, sent la música d'una guitarra i es queda escoltant cançons que li són molt properes. El músic, en Roger, toca i canta molt bé. No triguen a començar una conversa, i la tímida i desconfiada Aina es sorprèn a ella mateixa de  com de fàcil li és parlar amb aquest noi, tant, que quan ell li ofereix fer-li de guia per la ciutat, no pot fer altra cosa que acceptar. Aquí comença un cap de setmana ple d'emocions i de sensacions, unes hores que l'Aina gairebé no s'havia atrevit a somiar, però que s'estan fent realitat. L'únic problema, l'endemà un avió la torna a Palma.

La Caterina és coneguda per molts de nosaltres per escriure al No em diguis que és un somni..., aquesta és la seva primera novel·la. Són només 83 pàgines, per tant es llegeix d'una tirada. L'estil planer hi ajuda. El text és una història d'amor, però també una reflexió vital en el que s'intueixen trets autobiogràfics, a banda d'una repassada a diversos racons de Barcelona que retrata molt bé. No és que sigui partidari de la palla als llibres, però no hagués passat res si el llibre fos més llarg i donés més bola als protagonistes i a la ciutat, tot passa molt de pressa, tot va massa rodat i això resta versemblança a la història, molt maca i sorprenent, però potser un pèl massa ensucrada.

Una bona lectura, però que no dura massa, és clar. M'ha agradat poder llegir la Caterina en un altre format, esperem que s'animi a seguir amb la seva carrera d'escriptora i ens vagi oferint nous títols. Penso que val la pena llegir-la, encara que entraria dins la categoria de 'llibres per dones' que diem de vegades, jo generalment no sóc fan d'històries tan rodones. Però en aquest cas us hi animo.

Puntuació: @@@