Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: labutxaca, 2011
Títol original, idioma, anySekai no owari to hädo-boirudo wandärando, japonès, 1985
Traductora: Imma Estany
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 380
Llegit en: català

Un calcutec no fa mai massa preguntes quan el contracten per una feina, es tracta de computar les dades i processar-les com vulgui el client. Però l'ascensor on està tancat el nostre protagonista, sense cap sortida aparent ni possibilitat de saber si puja o si baixa, ja li dóna una idea de que aquesta no serà una feina qualsevol. Un cop acabat el trajecte, i després de seguir una sèrie de passadissos laberíntics guiat per una noia grassoneta, coneixerà el seu client, un vell professor que duu a terme unes investigacions revolucionàries. El que li explica té poc sentit pel jove calcutec, però està disposat a treballar i callar. De l'altre cantó, coneixem una realitat totalment diferent, una Ciutat anomenada la Fi del Món, on res no és igual de com ho coneixem i on passen coses inversemblants. Els dos mons estan més a prop del que els nostres protagonistes pensen.

Una altra història de Murakami, en aquest cas més fantàstica i delirant que mai. Els capítols alternen una escena del món 'real', on els títols estan formats per tres conceptes a mode d'etiquetes d'aquell capítol, i una escena de la Fi del Món, amb títol simple. El llibre es pot classificar com a narrativa, però té molts tocs fantàstics i fins i tot de ciència ficció. El que preval, però, són les complexes relacions que s'estableixen entre personatges, marca de la casa de l'autor. És més llarg del que sembla perquè les pàgines de l'edició deixen molt poc marge, però es llegeix molt bé, i en un ritme creixent a mesura que es va entenent el que passa.

Sembla que Murakami té la clau per agradar-me sempre. No diré que és de les millors obres d'ell, però m'ha anat enganxant a mesura que avançava, al principi potser el vaig llegir amb interrupcions i em perdia una mica, però després vaig entrar-hi del tot. És potser el més estrafolari que he llegit, superant 1Q84, que celebro haver llegit abans, la imaginació de l'autor és difícil de definir. A banda d'això, els seus tocs més habituals i personatges prototípics, però que no em cansen mai. Quan treu llibre nou aquest home?

Puntuació: @@@ i mitja