Autor: Arthur C. Clark
Editorial, any: booket, 2010
Títol original, idioma, any: Childhood's End, anglès,1954
Gènere: Ciència Ficció
Traductor: Luis Domènech 
Número de pàgines: 226
Llegit en: Espanyol

En plena carrera espacial, els russos i els americans tenen pressa en ser els primers en enviar un coet a l'espai, però s'enduen una bona sorpresa quan, tot de sobte, un bon dia apareixen unes grans naus d'origen desconegut a sobre de les ciutats més importants del planeta. Els nouvinguts seran coneguts com a súpersenyors, però no es mostren mai davant dels humans, tenen un supervisor anomenat Karellen que és l'encarregat de comunicar-se amb el secretari de la Terra, però aquest tampoc el pot veure. Per què han vingut? Què es proposen? Què hi ha de dolent en que els humans els vegin? Preguntes que calen profundament a la societat, però el cas és que la seva omnisciència i les seves capacitats fan uns efectes molt favorables als habitants de la terra, i un planeta que estava a punt d'autodestruir-se millora notablement sota la regència d'aquests súpersenyors misteriosos. Fan molt bé, però la pregunta persisteix... quin és el veritable motiu de la seva visita?

El llibre parteix d'una idea molt bona, és una reflexió de com reaccionaria l'espècie humana si de sobte apareguessin uns éssers superiors que regissin les nostres vides i ens fessin anar pel bon camí. Més enllà de l'agraïment, se'ns mostra com una raça desconfiada i inconformista. El text és molt espès i s'acosta més a un tractat de filosofia que no pas a la ciència ficció, la descripció de la nova realitat és tan detallada que s'arriba a fer pesada. Està ben argumentat, però s'embolica en excés i t'acabes perdent, la lectura es torna cada cop més dura i feixuga de la meitat del llibre endavant. La veritat és que costa una mica avançar.

L'inici de la història em va semblar prometedora, però el senyor Clarke és massa per mi, la reflexió és tan profunda i la història s'acaba tornant tan enrevessada i inversemblant que m'ha costat molt acabar-lo. És d'aquests que he estat a punt de deixar, fins i tot a només quatre pàgines del final, i això és dir molt. Amb tot, no es pot dir que estigui mal escrit o mal fet, però és massa dens i detallat per mi. La ciència ficció no em desagrada, però prefereixo que sigui més lleugereta.

Puntuació: @
Descobert al blog d'en Pons.