Autor: Ernest Hemingway
Editorial, any: Grans Èxits, 1996
Títol original, idioma, any: The Old Man and the Sea, anglès,1952
Traductor: Ferran de Pol
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 103
Premis: Pulitzer 1953
Llegit en: Català

Santiago és un vell pescador que porta tota la vida dedicat al mar i a la pesca. Ja cansat per l'edat, ell segueix sortint a pescar en el seu gussi cada dia, però fa prop de tres mesos que no captura ni un sol peix. Mala sort, perquè no és que no ho intenti. La paciència és una virtut del vell llop de mar, però sort en té d'un vailet que li dóna un cop de mà, a banda de fer-li companyia, tot i que ja no surt a navegar amb ell com solia fer quan era petit, ara ha d'exercir de pescador amb la seva família. Un bon dia, el vell decideix anar més lluny que mai per tal de no tornar sense res al sarró, i a fe que després de tant temps aconseguirà que li piquin, però el peix és de tals dimensions que no podrà acabar amb ell de manera fàcil. El peix comença a arrossegar la barqueta amb la seva força i no sembla que vulgui aturar-se. Però el vell tampoc està disposat a deixar-lo escapar.

Aquesta novel·la curta és un gran clàssic de la literatura del segle XX i l'autor va ser premiat amb el Pulitzer i va contribuir a que li donessin el Nobel de literatura dos anys després. Senzillament, no ho entenc. Estàs escrit d'una sola tirada, sense capítols, i narra la història d'un pescador en lluita amb un peix gegant i la pugna que mantenen. Assistirem a les reflexions del vell al voltant d'aquest acte, tres quarts del llibre se'ls passa arrossegat pel peix i maldant perquè no se li escapi, descrivint al detall fins el més mínim moviment del pescador. No és una lectura gens àgil i per ser tan curta se m'ha fet eterna i terriblement avorrida.

Definitivament, no estic fet per l'alta literatura. Aquesta obra només la recomanaria a un pescador vell que hagi viscut aquesta situació i que s'hi pugui sentir identificat, o a algú infinitament interessat en la pesca artesanal i les descripcions microscòpiques. Si no diu 400 vegades la paraula fluixa (en 100 pàgines), no la diu cap. Se suposa que és la persecució d'un somni, el no rendir-se mai i superar el propi destí, però és mooooolt pesat i té molt poques coses destacables pel meu gust. Sembla absurd dir que una novel·la no passarà a la història quan ja hi ha passat i amb tots els honors, però el que és segur és que no passarà a la meva història.

Puntuació: @