Hi ha qui pensa que alguns llibres s'han de llegir un cop i un altre. No dic que no es pugui fer, però he de dir que he tingut males experiències amb les relectures. Alguns llibres de culte tenen fama de tenir fidels que els repassen cada cert temps. Jo no tinc cap llibre d'aquesta mena i quan decideixo tornar a llegir un llibre és perquè m'ha fascinat. De possibles lectures n'hi ha tantes que només encabeixo una repetició si realment penso que val la pena. Llavors és quan em trobo sorpreses desagradables. La més clara és un llibre que el primer cop m'havia causat una impressió immillorable: El ocho. Tant era així que vaig tornar a agafar les seves 860 pàgines segur de que hi trobaria nous matisos interessants, i el que vaig trobar va ser una decepció de ca l'ample. Em vaig adonar que no era per tant, que ni de bon tros mereixia el pedestal on jo l'havia situat. També em sembla que el segon cop de 1984 m'ha avorrit més que el primer. Fins i tot vaig intentar-ho amb El senyor dels anells i ho vaig deixar estar. Ara, també he de dir que un parell de llibres han resistit aquesta mala segona impressió: El juego de Ender, per mi una obra mestra de la ciència ficció, i curiosament El Silmaríl·lion, que és més dur de llegir que El Senyor dels anells, però que vaig acabar perquè el llegia al mateix temps que altra gent.

En un parell de casos la relectura ha estat positiva, però en els altres m'he endut una decepció, més gran o més petita, ja he dit quins exemples tinc més clavats. Em pregunto si val la pena tornar a llegir un llibre que ens ha encantat, es corre el risc que ens decebi, i ja sabem que això no té camí de tornada. Amb sort, reafirmem la nostra idea, però si no, és un llibre que tatxem d'aquella llista mental que tots tenim, la dels nostres llibres preferits. Val la pena arriscar-se a això?