Autora: Carme Riera
Editorial, any: labutxaca, 2012 (publicada el 2011 per Edicions 62)
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 255

Un alumne erasmus romanès  de l'Universitat Autònoma desapareix sense deixar rastre. Ningú no coneix massa el tímid Constantinu Iliescu, però les seves amigues italianes Laura Cremona i Domenica Arrigo, en col·laboració amb l'únic alumne autòcton que tenia una mínima relació amb el desaparegut, Marcel Bru, començaran a remoure cel i terra per trobar-lo. En plena ocupació dels anti-Bolonya, a la degana de la facultat de lletres només li faltava afrontar una desaparició, i a sobre d'un alumne estranger. Ni els professors encarregats dels erasmus, ni els mossos d'esquadra no aconsegueixen trobar cap pista sobre Iliescu, però el que menys esperen és la desaparició també de la Laura, després de ser entrevistada a TV3 denunciant l'absència del seu company. Tot això capgira la tranquil·la vida del campus i posarà en problemes les autoritats universitàries i policials del Vallès, gens acostumades a enfrontar-se a casos així.

Carme Riera s'inspira en un fet real per escriure una novel·la ambientada en una de les principals universitats catalanes, un entorn molt conegut i proper. A més parla de temes molt actuals, potser la novel·la perdrà una mica amb el temps, però a dia d'avui és perfectament creïble, descomptat que es tracta d'una novel·la negra amb crims i investigacions. L'estil de la Riera no em quadra massa amb aquest gènere, és molt descriptiva, però se'n surt prou bé. El tractament de la investigació és notable i té l'indubtable atractiu de situar la trama en un entorn que ens és perfectament conegut, amb les peculiaritats de la nostra terra.

En conjunt és una bona obra amb una història interessant. Per la cadència que imprimeix l'autora en alguns moments he dubtat que sabés acabar el llibre a l'alçada de les expectatives que genera. Concloc que és acceptable, no decep. Sap generar misteri i fer-nos dubtar dels personatges, realment no és previsible. Però potser pel fet de situar els esdeveniments en un escenari tan nostrat, cosa que per mi és un dels punts interessants, li resta versemblança, no ens creiem que a casa nostra passin certes coses! Però passen, oi? Jo n'he gaudit. No és una obra fantàstica, però m'ho he passat bé llegint-la, que no és poc.

Puntuació: @@@