Autor: Patrick Graham
Editorial, any: Debols!llo, 2011
Títol original, idioma, any: L'Apocalypse selon Marie, francès, 2008
Traductora: Teresa Clavel
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 574

Una experta en detenir assassins en sèrie, amb un historial impressionant, no pot estar massa bé del cap. Però la pedra a la sabata de la Marie és en Daddy, el més terrible i més astut dels malvats als que s'ha enfrontat. Malsons, alcoholisme, violència... la Marie viu al límit. Però tot el que passa pel seu cap o somia no només té a veure amb els assassins i el seu tèrbol passat. Té visions, veu gent que no coneix, gent del passat, amb habilitats estranyes. Reverendes? Guardians dels rius? Què és tot això? Mica en mica, i a arrel d'un huracà que assola Nova Orleans, anirà entrant en un món que transcendeix el coneixement humà, tot i que una dura agent de l'FBI com ella no creu en aquestes coses! Però tindrà un objectiu, el centre de la seva nova vida, el que li donarà sentit: protegir la petita Holly a tota costa. La nena ha rebut un gran poder que encara no coneix, però que aviat es manifestarà.

M'és molt difícil encaixar aquest llibre en un sol gènere, és d'intriga, però també té fantasia, terror, ciència, tocs de novel·la negra i fins i tot pinzellades d'un humor molt irònic. És un llibre llarg i l'edició que tinc té la lletra un pèl petita pel meu gust. Està format per capítols llargs que al principi són confusos perquè parlen només d'uns personatges i no dels altres, canvia molt d'un capítol a l'altre i fins que no es barregen les trames costa una mica saber de què va el tema. Amb tot, és una història complexa i que cal seguir amb atenció per no perdre's en detalls o en escenaris, cosa que és fàcil.

Tot i ser una mica irregular, el llibre manté la tensió i et fa estar amb els pèls de punta, té moments àlgids que es gaudeixen molt, almenys jo ho he fet. Una obra amb molts matisos que barreja perillosament realitat i fantasia. M'ho he passat bé, crec que és un llibre molt complet, però he d'avisar que és molt cruel i sanguinari, no estalvia detalls de crims i aberracions, així que cal tenir una mica de fetge per llegir-lo. Si jo n'he gaudit és perquè també toca temes que trobo interessants, però és d'aquests que no em veig amb cor de recomanar a gairebé ningú, penso que molta gent no l'acabaria.

Puntuació: @@@
Recomanat per en Jordi de la Banyera