Autor: George Orwell
Editorial, any: Destino, 2006
Títol original, idioma, any: Nineteen Eighty Four, anglès,1948
Traductor: Rafael Vázquez Zamora
Gènere: Ciència Ficció 
Número de pàgines: 363 + 19 d'apèndix
Relectura

Un món repartit en tres potències permanentment en guerra. Ens situem a Oceania, que inclou el que coneixem nosaltres per Amèrica, Regne Unit, les illes del Pacífic i Austràlia. El Partit, encapçalat pel Gran Germà, figura totalitària, es regeix per unes normes molt estrictes on tot es vigilat i espiat. Les consignes: La guerra és la pau. La llibertat és l'esclavitud. La ignorància és la força. La classe prominent és el Partit Interior. Hi ha un segon cercle, el Partit Exterior i finalment els Proles, la resta de la població, que no es consideren ni humans. Els membres del partit estan sotmesos a control constant a través de l'emissió de les telepantalles, no estan ben vistes les relacions humanes ni el lliurepensament i es fomenta l'odi contra l'enemic. El passat està en continua modificació per atorgar la veritat absoluta al Gran Germà. Tots els membres del Partit són una mateixa cosa, no es permet cap desviació, cap relliscada, les conseqüències són funestes. És impossible estar en contra del Partit, fins i tot de pensament. Impossible? És clar que no. Winston Smith sap que les coses no són com el Partit vol fer creure. Aquesta és la seva història.

Aquest és un llibre conegut per tots, segurament la distòpia més famosa que existeix. Narra un futur (que per nosaltres ja és passat) on tot està controlat i la llibertat de cap tipus no existeix. La voluntat de la població està totalment sotmesa i el govern pretén tenir un control total fins i tot del pensament i la memòria dels individus. És aquí on rau la importància de la història, és possible fins i tot controlar el pensament? El llibre té tres parts separades segons l'evolució d'un dissident, en Winston Smith. És una obra que arriba a ser cruel i implacable i que d'alguna manera té tocs tan realistes que ens preguntem si nosaltres no estem vivint una mena de vida molt similar a la que s'explica, però molt més encoberta. Per posar els pèls de punta.

Tot i ser una obra recomanable pel que significa i pel que explica, és dura i no és fàcil de llegir. Fins i tot diria que té llargs passatges que ratllen l'avorriment. Es fa moltes preguntes, però dóna moltes voltes als mateixos temes. Personalment penso que no està especialment ben escrita (o potser traduïda) i la fama que té recau en l'argument i les dosis de realisme que imprimeix, et creus el que explica. Trobo que és un llibre que està bé haver llegit, per això l'he encarat per segon cop. Un cop acabat puc dir que em queda una sensació similar al primera vegada, potser un pèl inferior. Una mica pesat, però crec que val la pena, és capaç d'obrir els ulls de la gent.

Puntuació: @@@ (riguroses)