Autor: Paul Auster
Editorial, any: Anagrama, 2009
Títol original, idioma, any: Moon Palace, anglès, 1989
Traductora: Maribel De Juan
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 310

Marco Fogg va tenir una infància no massa agradable, però també feliç. La seva mare va morir quan era petit, i al seu pare no el va arribar a conèixer. Per sort, el seu extravagant oncle Víctor el va acollir i va fer els possibles perquè visqués de la millor manera. Ja d'adolescent, l'oncle ha de marxar de gira amb el seu grup musical i Marco es queda sol a Nova York. Al principi en Víctor seguirà cuidant-se de que no li falti de res, però malauradament, amb la seva mort Marco es queda sol, sense cap font d'ingressos, i sense cap intenció de posar-se a treballar. Aquí comença un periple penós que el portarà a viure a Central Park i a una situació de desnutrició que per poc no li costa la vida. Sort dels seus amics Kitty i Zimmer que el rescataran, però les penúries del jove orfe encara no hauran acabat.

Si hi ha un escriptor amb una prosa més densa que el mercuri, aquest és Auster. Ningú no descriu com ell les situacions, però la pregunta és: cal? Capítols llarguíssims i anuncis del que anirà venint més endavant, molt en el seu estil. Per trobar coses positives, es pot dir que està ben escrit i que la història, si ets capaç de mirar-la objectivament, està ben pensada. Més enllà d'això, i sentint-ho molt pels amants de l'autor, que no són pocs, deixeu-me dir en majúscules perquè quedi clar: PAUL AUSTER ÉS UN PUTO PESAT. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Després del que acabo de dir, entendreu que no el recomani ni al meu pitjor enemic. M'ha semblat tediós i infinit, i això que només té 310 pàgines. He tingut la sensació de que portava tota la vida llegint aquest llibre, i que no em despertava el més mínim interès. Ja sabeu que jo no deixo mai un llibre a mitges. Aquest cop he estat temptat de fer-ho almenys un parell de cops, i m'avergonyeixo de dir que m'he saltat algunes pàgines que no tenien cap mena d'importància ni relació amb la història (però hi eren!). Només un parell d'espurnes en les que pensava que s'animava, però no. I el final... vaja, on és el final? Res, que per qui és i perquè no és pot dir que estigui mal escrit es mereixeria alguna arrova, però...

Puntuació: sc