Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: labutxaca,2008
Títol original, idioma, any: Sputoniku no koibito, japonès, 1999
Traductor: Concepció Iribarren
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 253
 
El narrador d'aquesta història és un jove professor de primària sense massa amics, però molt aficionat a la lectura i a la música. De l'època universitària sí que en conserva una amiga, la Sumire, de la que està secretament enamorat. La Sumire és una noia caòtica i desmanegada, però té alguna cosa que la fa molt especial. Vol ser novel·lista i a la universitat només hi va durar un any, no hi estava interessada, però valora el jove professor per sobre de totes les persones, tot i que no comparteix el seu desig romàntic. A la boda d'una cosina seva, Sumire coneix Miu, una dona preciosa uns 17 anys més gran que ella, i se n'enamora perdudament. Les dues dones establiran una relació molt especial després que Sumire comenci a fer de secretària personal de Miu, però a causa d'uns terribles fets del passat Miu no pot sentir res per ningú ni correspondre Sumire. Quins secrets amaga Miu? Sumire els patirà en la seva pròpia carn, i de retruc, també el nostre amic professor.

Aquest llibre és el primer de Murakami del que vaig tenir constància, me'l van recomanar fa molts anys i no en vaig fer cas. Temps després he llegit molts llibres de l'autor, però em faltava aquest. Tot i que és dels antics, amb el bagatge Murakami que tinc, puc dir que és 100% el seu estil, contempla tots els seus tòpics, la soledat humana, els interessos sexuals, els fets paranormals i inexplicables... tot envoltat de la seva personal atmosfera amb personatges peculiars i estàtics. Tot passa a velocitat molt lenta, sense que això avorreixi ni en dificulti la lectura. En aquest cas, és una història totalment lineal, sense salts ni canvis d'escenari, però amb infinites coses interpretables, com sempre, això sí.

M'ha agradat, però ja no sé si és que tinc una gran predisposició per l'autor o és que tots els seus llibres són bons. Potser no és dels millors, però relata una història petita, aparentment simple, d'un triangle amorós que no es tanca mai. És el tipus de lectura que et causa assossec, i que et fa pensar que necessites un temps per tornar a agafar un llibre de l'autor. Això darrerament no m'estava passant, potser és precisament perquè aquest és dels primers, i la sensació que causa és similar als altres llibres seus més antics. Recomanable, com sempre, pels qui els agradi l'autor, i també una bona obra per entrar al seu univers.

Puntuació: @@@@