Autora: Agatha Christie
Editorial, any: Molino,1980
Títol original, idioma, any: The moving finger, anglès, 1942
Traductor: C. Peraire
Gènere: Novel·la negra
Traductor: C. Peraire
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 238
L'aviador londinenc Jerry Burton pateix un accident aeri i queda greument ferit. Després de les primeres fases de recuperació, el seu metge li recomana traslladar-se a un indret tranquil i reposat per acabar de guarir. La seva germana Joanna i ell trien el poblet de Lymstock i s'hi instal·len. Però no hi haurà descans per en Jerry, a l'apartada vila hi ha algú que es dedica a enviar cartes anònimes als habitants per aixecar falsos testimonis i calumniar. Tothom està molest i està en boca de tots descobrir qui és l'autor dels anònims, fins que passa el que és inevitable. Després de llegir una d'aquestes cartes, la senyora Symmington es suïcida, no ho pot resistir. El cas es complica i aquesta no serà l'única mort. La policia i el mateix Jerry Burton estan despistadíssims, però sort que rebran una empenteta de l'anciana Jane Marple per resoldre el misteri.
L'estil, l'ambientació, l'extensió i la distribució en capítols són els clàssics dels llibres d'Agatha Christie. Aquest cop, però, hi ha poc d'investigació i de resolució de misteris i molt de novel·la rosa i descripció de la societat de l'època. Com a novel·leta està bé, però es troba a faltar el procés deductiu dels protagonistes a mesura que van apareixent pistes. Aquesta part es concentra al final sense que se'ns hagin donat indicis previs, arriba de forma precipitada després de marejar molt la perdiu. La participació de Miss Marple és molt minsa al llarg del llibre. La història és imaginativa i notable, però no està en absolut desenvolupada.
L'he trobat fluixet perquè esperava una altra cosa. Poc interessen les històries romàntiques dels protagonistes quan el que vols és una velleta molt intel·ligent que els deixa a tots en calces amb les seves deduccions. Tot i així, és rapidíssim de llegir i passa bé, i l'estil és molt recognoscible. Caldrà trobar altres obres més completes de l'autora.
Puntuació: @@
6 Comentaris
Quan vaig veure que tenies aquest llibre a la barra lateral i que, de cop, ja no hi era, vaig suposar que seria la teva propera ressenya... i em va fer gràcia tornar-lo a llegir i m’hi vaig posar: el vaig començar ahir (dimarts). En dos dies he llegit 172 pàgines (això és molt per a mi, però el cert és que són llibres que es llegeixen molt ràpid).
ResponEliminaDoncs bé, aquesta experiència “relectora” ha estat una mica decebedora (no vull dir en absolut que sigui un mal llibre, Agatha Christie no en té cap de dolent) però resulta que fa molts anys que el vaig llegir (en pot fer perfectament vint-i-cinc o trenta) i recordava l’argument a partir del capítol corresponent de la sèrie “Miss Marple” de la BBC.
La meva sensació en rellegir-lo és que les primeres pàgines queden una mica “deslligades”, que hi ha una sèrie d’escenes (de fet, dins dels capítols hi ha unes separacions més petites, fetes amb asteriscs, algunes de tan sols dues o tres pàgines, que no recordo haver vist mai a cap altre llibre d’Agatha Christie) on diferents personatges conversen, fan coses, van a llocs, però em falta la sensació d’unitat i, fins i tot, a mi que no m’agraden massa les descripcions, en trobo a faltar... no sé, em falta una mica d’escenari.
I, tot i dir que la gran primera part del llibre trobo que “es queda curta”, falta de detalls, perquè la veig així, com si fossin trossos “sueltos”, fragments als que falta una mica de “vida narrativa” en canvi se’m feia llarga, potser perquè aquest estil no m’acabava de fer el pes.
Aquest és un llibre de Miss Marple, té 238 pàgines i a ella no se la menciona (de forma indirecta, sense dir el nom) fins la pàgina 169... i no surt fins a la pàgina 172.
Dir, això sí, que la idea de la novel•la (que recordo perfectament, encara que no hagi arribat al final) em sembla molt bona. Agatha Christie tenia una gran imaginació per inventar “trames” d’assassinats, per això dic que ella no té cap llibre dolent... la llàstima és que aquest, amb l’argument de fons que té, hagués pogut ser molt millor.
*****
Bé, fins aquí ho he escrit una mica com a “ressenya” pròpia, mentre esperava la teva :-)
Ara, em fa gràcia veure que a tots dos se’ns fa llarga la primera part (fins que surt Miss Marple) però que a tu se’t fa pesada per uns temes diferents que a mi. A mi no em molesta que es parli també de les històries d’amor dels protagonistes (mai es pot saber si d’allí no sortirà algun motiu per un crim hehe) a mi se’m fa llarg perquè el trobo fet “a peces” i em falta una mica de “ciment” que ho arrodoneixi.
Totalment d’acord en que la presència de Miss Marple és curtíssima, cosa que no és normal en aquests llibres (sí que a vegades arriba més tard, però mai tant!... i, la majoria dels casos, hi és des del principi)
Ara has llegit el millor llibre d’Agatha Christie (el de Roger Ackroyd) i un de més fluixet (que jo recordava més bo, la veritat, potser influïda per la sèrie de la BBC)... esperem que si, d’aquí un temps et decideixes per un tercer, t’agradi més ;-)
Res, que Deu negrets sigui el pròxim!!!!
ResponElimina(bé, que sigui el pròxim de l'Agatha, xq ara ja sé quin estàs llegint!!)
Ja l'he acabat!! Efectivament, Miss Marple deu tenir unes deu frases en tot el llibre, mare meva!! :-)
ResponEliminaAra bé, la trama és bona, la idea, la forma de dur-ho a terme... tan sols que podria haver fet una mica més curta la primera part i allargar una mica més la part de la resolució del misteri...
Els hauré de rellegir TOTS per fer-te unes recomanacions com cal, tot i que "El caso de los anónimos" no va ser una de les meves primeres opcions, si que quan el van dir jo m'hi vaig apuntar, així que em sap greu que no hagi sortit com esperava (hehehe sembla que parlem d'un meló) ;-)
No l'he pas llegit,però és que amb l'Agatha Christie n'hi ha tants per escollir...
ResponEliminaGràcies a les tres pels vostres comentaris. He anat a ensopegar amb un llibre que probablement només els més amants de Christie hauran llegit, i que segur que no està a l'alçada de molts altres, però bé, el proper segur que serà millor.
ResponEliminaAssumpta, poques coses es poden dir després del teu comentari. Coneixes l'obra de l'autora i amb la teva relectura has vist que aquest no és dels millors. Realment no se'l pot catalogar ni tant sols un llibre de Miss Marple, és una cosa estranya. Ja ho diu al principi que volia fer el típic llibre d'anònims que tants se n'han escrit. No sé, potser era un experiment. La història de fons està bé, però queda totalment emmascarada. Com tu dius, l'autora és una mestra en crear mòbils d'assassinat, i potser això és el millor del llibre, però passa a un segon o tercer terme, com si no tingués importància. Per mi és una novel·leta d'època amb un crim secundari. I ja saps, no és el que busco, espero trobar investigacions rebuscades i poder deductiu. Què hi farem, esperarem el següent.
rits, 'Deu Negrets' espera ja a la lleixa, però li donaré un bon temps d'espera, segur. Quina llàstima que avui faré la ressenya del llibre que esperes i tu estàs de colònies, oi?
Maria, n'hi ha molts, i si no n'has llegit cap, aquest no seria un per triar.
mmmm, va ser que encara no! xò he estat fora el cap de setmana. Marxo demà.
ResponEliminaTú mateix, els Deu negrets continuaran estant d'aquí un temps.