Autor: Natsume Sōseki
Editorial, any: Impedimenta, 2008
Títol original, idioma, any: Botchan, japonès,1906
Traductor: José Pazó Espinosa
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 209

Botxan és una manera japonesa d'anomenar un nen afectuosament i respectuosa davant d'altres membres de la seva família, però també té cert sentit d'immaduresa o de criatura mimada. Així anomena Kiyo, l'anciana serventa de la família, el protagonista de la nostra història, i li va com anell al dit. La Kiyo és l'única que sempre ha estat al costat del Botxan, mentre que els seus pares sempre van tenir preferència pel seu germà. Ja de gran, i amb la mare morta i els seu pare i germà fent la seva, Botxan no es pot permetre quedar-se la casa familiar i accepta una feina de professor de matemàtiques a Shikoku, la quarta illa de l'arxipèlag japonès, a uns 500 quilòmetres del seu Tòquio natal. Allà al Japó profund farà gala de la seva supèrbia i la seva immaduresa i es ficarà en més d'un embolic per culpa dels altres professors del centre, que en alguns casos es dedicaran a fer-li la vida impossible. Pobre Botxan!

Sōseki és el gran clàssic de la literatura japonesa contemporània. És un llibre curt i que passa molt bé, gran part es basa en les situacions que es trobarà un urbanita de Tòquio en un ambient rural, cosa que té certa gràcia. També es descriu bé el caràcter del protagonista, que s'escau molt bé al nom que li atribueixen. Destacaria que introdueix moltíssims conceptes de la cultura i la quotidianitat japoneses que he pogut entendre gràcies a les notes del traductor, m'ha semblat molt interessant. Cal tenir en compte que va ser escrit a principis del segle XX.

Es tracta d'un bon llibre, m'ha agradat llegir-lo, però trobo que va de més a menys. El principi em va fer riure per les irreverències del protagonista i la seva poca paciència, et venen ganes de llegir més. Però mica en mica la història va donant voltes a les mateixes coses i s'estanca una mica. Tot i així, és destacable i és probable que busqui alguna cosa més d'aquest autor. Es veu que és una de les referències de Murakami!

Puntuació: @@@