Autor: Xavier Bosch
Editorial, any: labutxaca, 2011 (publicat el 2010)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 302

Dani Santana acaba de ser nomenat director del diari Crònica del grup Blanco, a un parell de setmanes de les eleccions municipals. S'agafa l'encàrrec amb energia, sabedor de que és una molt bona oportunitat per a ell. És un periodista íntegre i reputat. Aviat començarà a pujar-li la mosca al nas quan vegi que el seu avalador, el director general del grup a qui anomenen A.B.C., comença a criticar la seva feina i a 'recomanar-li' què és millor publicar i què no. Santana vol explicar al públic tot el que passa, però li demanen que tingui un tracte desigual amb els candidats a l'alcaldia. La cosa empitjora quan el cap de Societat del diari, el peculiar Senza, comença a revelar una trama sobre terrorisme islamista a Barcelona. Tot i ser un tema que fa pujar les vendes com l'escuma, a no tothom li agrada que es ventilin aquestes coses i un cop més el director es veurà instat a coartar el que publica. Dani Santana comença a veure que rere la redacció d'un diari s'amaga un complicat entramat de pressions polítiques, gratades d'esquena, xantatges i històries tèrboles que no cacen amb la seva integritat, fet que el portarà a plegar molt abans del que esperava.

El llibre està escrit de manera molt planera, amb llenguatge força col·loquial, i un estil mordaç. Va saltant d'escenari de capítol a capítol, per arribar a un punt en el que tot lliga i cobra sentit, encara que els dos grans temes que tracta semblen aparentment molt inconnexos. Un punt fort és que mostra una realitat que pocs coneixem, i que per més que sembli exagerada, conté més veritat del que es pugui pensar. Corrupció, pressions, filtració d'informació, pactes poc nobles, tot hi té cabuda.

El millor que en puc dir del llibre és que és interessant. El que explica és, per mi, més important que com ho explica, ja que l'estil no sempre m'ha agradat, potser una mica tallant. De totes maneres, el llibre es llegeix sol, perquè has de saber què passa, costa creure que hi hagi tan poca innocència rere les pàgines d'un diari. Bé, no hem nascut ahir, però quan t'ho expliquen, tot el que podies pensar, es queda curt. Una obra que convé llegir.

Puntuació: @@@