Autor: John Grisham
Editorial, any: Debols!llo, 2009
Títol original, idioma, any: The Summons, anglès, 2002
Traductor: Fernando Garí Puig
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 343

L'ex-jutge superior Reuben V. Atlee de l'estat de Mississippi està afectat per un càncer terminal i està a punt de morir. Home recte i insubornable, que va exercir el càrrec durant més de trenta anys, és admirat a tot l'estat i especialment al comtat de Ford, com a exemple de professionalitat i abanderat de la justícia. Els darrers dies de la seva vida, envia una citació oficial als seus dos fills per parlar de l'herència. Ells no tenen tan bona imatge de 'el jutge', ja que mai va exercir realment com a pare. Ray, professor de dret i resident a Charlottesville, Virginia, i Forrest, drogoaddicte i perdulari, que viu a Memphis en una comuna d'artistes, queden citats al seu poblet natal de Clanton. Però quan Ray arriba a la desballestada casa familiar, troba el seu pare mort al sofà, amb un dosificador de morfina a les mans. Mentre espera el seu germà, descobrirà amagats a la casa tres milions de dòlars en efectiu que no figuren a l'herència, i que no es pot imaginar d'on han sortit. Aquí comença una trama de mentides i investigacions per descobrir la procedència d'aquesta quantiosa suma, la vida de Ray patirà un canvi radical, descobrirà quins efectes provoca tenir tots aquests diners caiguts del cel.

La trama de llibre es presenta força interessant, però penso que no se li treu tot el suc que se li podria treure. Tota la primera part, la que fa referència a la mort i enterrament del jutge, és tediosa i força pesada de llegir, trobo que s'estén innecessàriament. Després la cosa s'anima, però mai no adquireix un ritme trepidant, tret de comptades escenes. Tota la història transcorre de manera força lenta. El final hi posa una mica de salsa, però tampoc acaba d'enganxar. Per altra banda, Grisham escriu bé, això sí. També en destacaria petits tocs d'humor que a mi personalment em fan gràcia, però són molt subtils.

En definitiva, es deixa llegir, però no és la gran obra que podria ser, perquè crec que l'argument és bo. He tingut la impressió que s'hi expliquen unes quantes coses que no acaben de lligar entre si, grans històries per explicar-ne algunes de petites. Un llibre bo pels amants de Grisham. Pels altres, sentint-ho molt, prescindible. Es pot llegir, però no té més.

Puntuació: @@
Recomanat per l'Assumpta i en Banyeres, que no s'ho prendran bé...