Autor: Italo Calvino
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: Se una notte d'inverno un viaggiatore, italià,1979
Traductora: Montserrat Puig
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 213

Un lector entregat comença una novel·la que li resulta molt interessant, però la seva edició és defectuosa i es dirigeix a la llibreria per canviar-la, àvid de continuar amb la història. Allà li diuen que tota la tirada està mal impresa i coneix una lectora que ha tingut el mateix problema. Els dos comencen un espiral delirant de lectures interrompudes i de trobades gens fortuïtes, que acaba desembocant en una trama inversemblant i rocambolesca que els impedeix la lectura completa de cap llibre, i amb la visita a llocs inventats i personatges que no saps si són reals o viuen només en la literatura mateixa. Tot plegat una reflexió al voltant de la literatura que m'agradaria dir que no deixa indiferent, però més aviat cap el cantó negatiu.

L'edició de butxaca que he llegit ja augura passar una mala estona. Lletra molt petita i atapeïda. Si mires la pàgina a certa distància és un rectangle fosc. Però res a veure la densitat de lletres amb la densitat mercuriana del text, més feixuc i hauria d'haver pres sals de fruita. La veritat és que no hi ha per on agafar el llibre. Barreja capítols de novel·la pròpiament dita, amb el Lector com a protagonista, i escrit en segona persona, com si l'autor descrivís el protagonista com nosaltres mateixos, amb inicis de novel·les que el Lector prova de llegir, que d'interessants no en tenen res. A més, el llenguatge és extremadament carregat a estones, a part de ser feixuc durant les inacabables 213 pàgines. Per no parlar sobre les palles mentals que es fa parlant de literatura. Només es salva el final, que no està malament per les reflexions, però sobra tota la resta.

Dit això, no em queda més remei que dir que si el veieu a la llibreria, li feu una mala mirada i el deixeu on és, no el recomanaria ni a un enemic. Llegint-lo m'ha semblat que em passaria tota la vida ancorat en aquelles pàgines i m'ha tret les ganes de llegir, francament, així que el proper llibre té una complicada papereta. Sí, ja ho sé, us pregunteu per què no l'he cremat i n'he agafat un altre. Per dos motius: era un regal i la persona em mereix respecte, i l'altre és perquè detesto deixar els llibres inacabats, sé que no hi tornaré mai més si no me'n surto a la primera. I vaja, perquè sóc un malalt mental, perquè m'ha costat...