Autor: Stieg Larsson
Editorial, any: Columna, 2009
Títol original, idioma, any: Luftslottett som sprängdes, suec, 2005
Traductors: Pau Joan Hernández
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 847

La història de la Salander i en Blomkvist continua en aquesta tercera i última entrega de la saga Millennium. Aquest cop no puc avançar res de l'argument ja que el llibre comença en el mateix punt en que s'acaba el segon, i per tant, qualsevol comentari podria espatllar la lectura a qui encara no s'hagi llançat a llegir la trilogia. Aquest és un llibre amb menys acció que el segon i amb molta més conspiració i personatges implicats. S'ha de solucionar la complicada trama creada en el segon volum, s'ha de desenredar el cabdell i posar-ho tot al seu lloc. Pel meu gust, és una mica llarg i enrevessat. No es pot negar que està tot molt ben lligat i trenat, però em pregunto si calia tanta complicació. A més, els volums 2 i 3 estan força desvinculats del primer i el que semblava una història innecessària del primer llibre acaba tenint més relació amb la resta que la principal, però tampoc no és massa necessària. Tot i així, les referències a coses ja explicades són constants, i és una bona cosa llegir els tres llibres i en l'ordre que toca.

Tot i les crítiques que he anat fent al llarg de les tres ressenyes, trobo que és una història recomanable i agradable de llegir, a estones brillant, massa llarga, amb molta palla, però que no es fa pesada, per sorprenent que sembli. Un altre dia m'agradaria fer-ne un comentari global ara que ja tinc una visió completa de l'obra, i així la podríem discutir en la seva totalitat.