Autor: Stieg Larsson
Editorial, any: Columna, 2008
Títol original, idioma, any: Flickan som lekte med elden, suec, 2005
Traductors: Albert Vilardell
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 766

Després d'haver resolt plegats el misteriós cas de la Harriet Vagner, i d'haver enfonsat l'empresari Wennerström, la Lisbeth Salander desapareix de la vida d'en Mikael Blomkvist sense deixar rastre, de fet, sembla que se l'hagi empassat la terra. En Mikael, després de molts intents de comunicar-se amb ella, comença a desistir i s'embolica en un nou projecte de periodisme d'investigació amb un nou col·laborador i la seva dona, en Dag Svensson i la Mia Bergman. Amb ells planeja la publicació d'un llibre sobre el comerç de dones en la prostitució a Suècia que promet ser tant o més impactant com el treball sobre Wennerström. Però un triple assassinat coincidint amb la reaparició de la Salander farà que les coses es torcin i que en Maikel dediqui els seus dies a defensar la innocència de la seva amiga, tot i que tots els indicis de la investigació policial dirigida per l'inspector Bublanski apunten cap a ella com a principal sospitosa. A arrel d'aquesta investigació i de les dues investigacions paral·leles realitzades per amics seus, anirem coneixent el complicat passat de la misteriosa Lisbeth Salander. 

Segona entrega de la trilogia Millennium, i he de reconèixer que m'ha enganxat més que el primer, però que no deixa de ser el mateix. Penso que li sobren moltes pàgines, hi ha molta palla. Fins la pàgina 300 (la 300!) no comença a animar-se la cosa, i això no pot ser. Enganxa, és entretingut, i la història sorprèn, però si una trilogia de 2000 pàgines te la podries ventilar tranquil·lament amb 600, és que alguna cosa falla. En aquesta entrega hi ha més acció, més investigació policial i més històries fosques dels personatges, per això m'ha agradat més. 

Segueixo pensant que és un llibre per recomanar, per llegir, però que n'hi ha de millors i menys pretensiosos. Aquest es pot llegir de forma separada del primer, tot i que hi fa constants referències, però això et situa en la història. En canvi, no té final i per força t'has de llegir el tercer. Ja me'l pensava llegir, però no m'ha fet gràcia que em deixessin així.