Autor: Carlos Ruiz-Zafón
Editorial, any: labutxaca, 2007
Títol original, idioma, any: El Príncipe de la Niebla, castellà, 1993
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 223

En Max i la seva família arriben a un petit poble coster per mirar d'allunyar-se de la guerra. El seu pare, rellotger de professió, vol provar fortuna en aquesta nova ubicació, i compra un casalot que fa molts anys que està deshabitat. De seguida que en Max, els seus pares i les seves dues germanes arriben al poble comencen a veure que aquell lloc amaga secrets molt misteriosos, i especialment la casa on han de viure d'ara endavant. Però no s'esperen fins a quin punt la seva tranquil·la existència es veurà afectada pels esdeveniments que succeiran al voltant de la casa i de les poques coneixences que faran, un noi molt agradable, en Roland, i el seu avi, el guardià del far.

Estem davant d'un llibre de Ruiz-Zafón, el primer, i ja sabem què vol dir això. Encara que està catalogat com a literatura juvenil, la temàtica ve a ser la mateixa a la que ens té acostumats, misteri, personatges diabòlics indeterminats capaços de qualsevol cosa, algú que es resisteix a la influència d'aquests poders, amors que no acaben bé... Com més llegeixes aquest autor, més t'avorreix i observes la seva manca d'imaginació. M'adono que si l'Ombra del vent, el primer llibre que vaig llegir d'ell i que tinc en alta estima, l'hagués llegit en l'ordre que toca, és a dir, després de la Trilogia de la Boira i Marina, no m'hagués agradat ni la meitat. Llàstima.

No obstant, el llibre es deixa llegir fàcilment, el llenguatge és planer i no s'embolica massa. Apte també per lectors més sèniors. I com que tinc els altres dos, els hauré de llegir, no?