Tinc una cua de llibres pendents de considerable llargada. Sempre planejo l'ordre dels llibres que vindran a continuació, com a mínim els tres o quatre següents al que estigui llegint en aquell moment. De tant en tant, se'n cola algun pel mig, com és el cas del que estic llegint ara. Però aprofitant que és més curt que els que el precedeixen i els que han de venir, he decidit reduir la seva lectura només a les escasses dues estacions que tinc fins a la feina (d'anada i de tornada) i a l'estona que camino fins la porta, és clar!

Això és perquè he decidit prendre'm seriosament la lectura d'un llibre que se m'està eternitzant: Un món sense fi de Ken Follett. Primerament, dir que aquest és un dels meus autors predilectes. Vaig començar aquest llibre el 2008, però és tan pesat (de pes, pesa una tona i mitja!), que no me'l puc emportar pel món amunt i avall. Per això vaig decidir tenir-lo com a llibre de capçalera al llit, i anar fent. Ja vaig calcular que trigaria uns dos anys al ritme que llegia (el llibre té 1258 pàgines ben grosses i sóc lent, què passa!?). Però tenint en compte la immensa quantitat de blogs que segueixo, en posar-me al llit ja no tinc esma de llegir. Si no faig un cop de cap, aquest llibre no s'acabarà mai.

Doncs bé, el cop de cap està fet. Segur que molts l'haureu llegit ja, i espero acabar-lo aviat. Aviat pot ser un mes, penso. Mentrestant, vaig fent amb els llibres de la llista, però el ritme s'alentirà, és clar. Val la pena llegir Ken Follett i aquesta segona part dels Pilars de la Terra. És un molt bon llibre. Quan l'hagi acabat en faré la ressenya, i m'agradarà molt fer-la.