Ja us devíeu pensar que aquest any us estalviava el post de frases trobades en les lectures de l'any anterior, oi? Generalment, és el post que obre l'any en aquest blog, però aquest cop tenia un llibre pendent de ressenyar i ho vaig fer abans, per fer net. Però no, les tradicions s'han de mantenir, així que endavant el meu recull de frases, que inclou, és clar, títol del llibre on la vaig trobar i el seu autor o autora. Ja em direu si alguna us crida l'atenció.
  • Un home que no detesta un mal govern és insensat. (La mà esquerra de la foscor, Ursula K. Le Guin)
  • Com més dur s'obliga un home a ser, més dèbil és el seu ego. (Tothom hauria de ser feminista, Chimamanda Ngozi Adichie)
  • Venjar és una paraula molt forta. No és fer justícia. O és fer justícia però amb una càrrega d'odi i ràbia que no admet fronteres. (L'Harem del Tibidabo, Andreu Martín)
  • Es necessita tota mena de gent per fer un món. (L'Harem del Tibidabo, Andreu Martín)
  • Hi ha estones que només pots sobreviure ignorant la felicitat dels altres. (Mitja vida, Care Santos)
  • L'amistat perdona les distàncies, al contrari que l'amor. (Mitja vida, Care Santos)
  • La lectura és una activitat alienant més entretinguda que les drogues, socialment acceptada i més barata. (Germà de gel, Alicia Kopf)
  • L'odi ens fa presoners dels nostres propis sentiments. (El jersei, Blanca Busquets)
  • La manera perquè l'enemic t'escolti no és cridant-li fort des de lluny, sinó parlant-li fluix a cau d'orella. (El gran salt, Jonathan Lee)
  • El dolor lleuger és loquaç, el dolor fort és mut (Sèneca) (La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, Mary Ann Shaffer)
  • No hi ha res tan enganyós com un fet evident. (Les aventures de Sherlok Holmes, Arthur Conan Doyle)
  • Quan algú diu una mentida, després ja no pot parar de dir-ne per mantenir la primera. (Tòquio Blues, Haruki Murakami)
  • Una persona sola no és una persona completa: existim en relació amb els altres. (Els testaments, Margaret Atwood)
  • Els homes que són amics de l'ànima saben barallar-se i reconciliar-se, i saben no dir-s'ho tot, no fos cas que l'altre els pogués donar un cop de mà. (Jo confesso, Jaume Cabré)
  • Si tothom feia els ulls grossos, llavors tothom hi estava ficat. (Els nois de la Nickel, Colson Whitehead)
  • Quan només tens una opció, per absurda que sigui, ha de ser la bona. (Temps mort, Llort)
  • L'edat acostuma a ser un fre per a l'entusiasme revolucionari de primera línia (No diguis res, Patrick Radden Keefe)
  • A la política, com a la vida, hi ha un tòpic que és veritat i és que ningú pot tenir el cent per cent d'allò que desitja. (No diguis res, Patrick Radden Keefe)
  • Tal com passa amb l'amor, de "música bona" no n'hi ha mai prou. I és que el nombre de persones que la fan servir de combustible per a recarregar les seves ganes de viure és incalculable. (Quan la música ho és tot, Murakami-Ozawa
  • Totes les coses grans de la vida han estat fetes per persones que se sentien insatisfetes. (La llibreria ambulant, Christopher Morley)
  • La tristesa és més digna que un adéu sense llàgrimes. (Gina, Maria Climent)
  • Una casa és com una persona, la personalitat se li forma amb el pas dels anys. Té una olor i uns sons característics. Els records s'apilen a la seva pell. Les seves cicatrius i blaus expliquen històries. (Una balena anomenada Goliat, Cristina Sandu)

Força frases aquest any, i això que no he posat totes les que he apuntat. Algunes perquè m'han semblat molt suades i d'altres perquè llegides fora de context, temps després, no tenen la mateixa intensitat. Si n'he apuntat moltes ha estat perquè també he llegit molts llibres, no perquè fossin més profunds i reflexius. Però com deia, confio que alguna us farà pensar una miqueta. Ara, a recollir frases pel recull de 2021!