Autor: Joan Tardà
Editorial, any: Pòrtic, 2020
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 181
Llegit en: Català
 
Joan Tardà és una figura destacada del republicanisme català amb una llarga trajectòria política com a militant d'Esquerra Republicana. Mestre de professió, va fer durant 15 anys de diputat al Congrés de Madrid. Per davant de tot, és un home honest amb una mirada llarga a qui no preocupen els tempos polítics: sempre diu allò què pensa. Precisament per això, els últims temps ha rebut un linxament públic, especialment a xarxes socials, i se l'ha tractat de traïdor a la pàtria, entre infinitat d'insults. En aquest llibre fa una repassada als últims 20 anys de la política catalana i espanyola i analitza els perquès de molts fets que s'han esdevingut. No li tremola el pols a l'hora d'assenyalar culpables i a retreure accions que han anat contra la consecució dels objectius, contra les bones pràctiques públiques, o que han estat només operacions de maquillatge o partidistes, disfressades de patriotisme. En aquesta repassada històrica els adversaris polítics d'Esquerra, tant els nostrats com els espanyols, no en surten gaire ben parats. En Joan no s'embranca en aquesta aventura sol, el flanquegen Arnaldo Otegi al pròleg i en Sergi Sol a l'epíleg, una figura encara més odiada mediàticament que el propi autor.

Abans de parlar del llibre, he de dir que admiro la figura de Joan Tardà com a polític, per mi és un republicà de pedra picada i una de les persones que més ha fet per convèncer a aquells que no són independentistes declarats a abraçar la causa. Em sap molt greu el linxament continu al que està sotmès, no el mereix. Si no se l'entén, se l'ha d'escoltar amb la ment una mica oberta. Es pot no compartir el seu ideari, però amb en Joan t'hi acabes entenent segur. Dit això, el llibre està escrit a mode de discurs, no té capítols que separin temes i els diferents moments que analitza no estan narrats ni tan sols de forma cronològica. Amb aquest format, es fa una mica llarg. Si hagués estat una mica més estructurat resultaria molt interessant, perquè de dades i d'informació fidedigna no n'hi falta, hi és tot. Tardà és un pou de ciència política. Però en aquest sentit, també s'hauria agraït un índex de noms, per exemple, i també referències per poder consultar algunes fonts. El llibre no conté res de tot això, com si l'autor s'hagués posat a escriure d'una tirada, tal i com li sortia. Es podia haver treballat més per fer-ne un assaig molt potent, potser la urgència de treure'l abans de les eleccions li ha jugat a la contra.

Si per alguna cosa destaca el llibre és per la seva bel·ligerància. Com el seu nom indica, sembla un escrit destinat a tombar totes les mentides dels oponents d'Esquerra i a tornar tots els insults que ha rebut tant en Tardà com el seu partit. Podríem dir que no deixa a ningú dempeus... Demostra que no cal ser barroer, ni fer servir paraulotes, per ser ofensiu. Perquè ho és, i molt, contra gent concreta del PSOE i de Junts, i amb els partits en general. I he de dir que, personalment, no m'agraden aquesta mena de retrets que aquí abunden. I no dubto ni per un moment que Tardà diu la veritat, tot allò que imputa o retreu té base i me'l crec. La pregunta a fer-nos és si cal exposar-ho tot en un llibre. Com que anteriorment he renegat d'altres polítics que han fet el mateix, no puc aplaudir-ho ara que ho fa 'un dels meus'. La repassada històrica per part d'algú que en sap molt té interès, però fallen el format i les formes, pel meu gust. M'hauria agradat també que l'estratègia a seguir a partir d'ara hagués tingut més pes en el llibre, una visió més propositiva. Vull destacar l'epíleg de Sergi Sol, m'ha agradat com parla d'en Tardà, perquè descriu bé el Joan que jo he tingut l'oportunitat de conèixer. En general, és un llibre bàsicament apte per a militants d'Esquerra, poques simpaties despertarà entre seguidors d'altres partits.
 
Impressió general: @@