Autora: Cristina Sandu
Editorial, any: Nits Blanques, 2020
Títol original, idioma, any: Valas nimeltä Goliat, finès, 2017
Gènere: Narrativa
Traduccció: Emma Claret Pyrhönen i Eila Pyrhönen
Número de pàgines: 233
Llegit en: Català

És difícil per una mare romanesa veure marxar els seus fills a viure a l'estranger en plena dictadura comunisca de Nicolae Ceaușescu, però el règim els posava les coses molt difícils. En Costel va marxar als Estats Units i en Mihai es va casar amb una finlandesa i va marxar a Hèlsinki. La seva filla Alba és la protagonista d'aquesta història, que comença amb la malaurada notícia de la mort del seu avi, i pare d'en Costel i en Mihai, a qui anomenaven Llop i era un antic milicià del Partit Comunista. Tota la família es reunirà a la Vila Roja, el poblet que els va veure créixer, per assistir a l'enterrament d'en Llop i fer costat a la Flavia. Tot i tenir les seves vides muntades en altres parts del món, mai han perdut la vinculació amb la seva terra, la seva família i la seva antiga casa. Les arrels els criden. Serà inevitable que aquesta trobada els evoqui una pila de records dels anys difícils i de com van haver de marxar per forjar-se un futur.

La nova editorial Nits Blanques s'ha proposat acostar a casa nostra veus nòrdiques que no es dediquen a escriure thrillers de qualitat dubtosa, sinó bona narrativa. M'estreno amb aquesta barreja que se'm fa estranya, entre Romania i Finlàndia. L'escriptora Cristina Sardu és finlandesa però les seves arrels són romaneses, de manera que el llibre té gran part d'autoficció. El gruix de la trama succeeix en aquest poblet als afores de Bucarest, on la família Popescu es reuneix per retre homenatge al finat Llop. Ens mourem entre aquesta trobada familiar entranyable, serena, assossegada i els records de l'Alba que fan referència als seus familiars en èpoques passades. També, a capítols alterns, anirem coneixent el passat de la família, abans del naixement de l'Alba. En aquests capítols més 'històrics', generalment curtets, és on copsarem la manera de viure a Romania prèvia a la revolució, la dictadura comunista i tot el que això va comportar, sense que tinguem sensació en cap moment d'estar rebent una lliçó d'història. Tot plegat, molt ben integrat en el text. En els capítols 'estàndard', l'actualitat es barreja amb els records sense previ avís i cal estar atent per saber on som. L'escriptura és delicada, elegant i treballada, podríem dir que a estones fins i tot poètica. Això li aporta un ritme lent, és una lectura que demana calma.

Estem davant d'un bon llibre, ben escrit i que ens pot atreure més o menys en funció de l'interès que tinguem en la història romanesa recent. No puc dir que sigui un dels meus temes preferits, però m'han interessat les parts en que els protagonistes pateixen els estralls i els perills de l'època comunista, mai està de més aprendre'n una mica, t'endús més d'una sorpresa. Pel que fa a la trobada familiar, també és prou interessant i serveix per conèixer costums i creences dels romanesos, les seves tradicions, la seva mentalitat i la consideració que tenen pels estrangers. És un text sòlid, dens i consistent i he de dir que se m'ha travat una mica, però no ho atribueixo el llibre, sinó a una avidesa de lectura accelerada per part meva. S'ha d'anar assaborint cada detall, perquè cada frase, cada fragment diuen alguna cosa i es poden relacionar amb altres parts, i segurament jo no ho he sabut fer. És d'aquells casos que penso sincerament que el llibre és millor del que m'ha semblat a mi. Per tant, qui sigui capaç de fer-ne una lectura reposada i dedicada, probablement en gaudirà molt, perquè és un llibre amb alguna cosa especial i amb molta informació per integrar i assaborir. Ah, si voleu saber el perquè del títol l'haureu de llegir, no ho penso explicar!

Impressió general: @@@