diumenge, 20 de desembre de 2020

Les memòries de Sherlock Holmes

Autor: Arthur Conan Doyle
Editorial, any: Viena Edicions (El cercle de Viena), 2018
Títol original, idioma, any: The Memoirs of Sherlock Holmes, anglès, 1893-94
Gènere: Novel·la negra
Traducció: Xavier Zambrano
Número de pàgines: 350
Llegit en: Català

No pot sorprendre a ningú que el doctor James Watson s'hagi convertit en cronista oficial del seu bon amic Sherlock Holmes. No hi ha res que l'ompli més que acompanyar l'agut detectiu en les seves aventures i després narrar-les amb tot el detall possible. En aquest volum, el metge ens presenta dotze nous casos en la resolució dels quals en Holmes hi té una importància cabdal. Alguns són recents, d'altres de l'època en que compartien casa a Baker Street, i fins i tot algun és d'abans de conèixer-se. A més, hi apareixen dos personatges recurrents nous que són de vital importància en el cànon holmesià: en Mycroft Holmes, germà del detectiu, i el seu antagonista principal, el professor Moriarty. Robatoris, assassinats, misteris, enganys, plans molt ben traçats, res no es resisteix a les capacitats deductives d'en Sherlock Holmes, que segueix veient la llum allà on la policia, el seu company Watson o les víctimes dels seus casos no hi veuen altra cosa que desconcert i boira. Però alerta, perquè tenir un enemic com Moriarty complica molt les coses. I també les complica que el seu creador, Sir Arthur Conan Doyle, estigui una mica cansat d'ell... 

Després de llegir el primer volum de relats publicat per Viena, Les aventures de Sherlock Holmes, vaig saber que no em quedaria allà i que el continuaria llegint. L'editorial ha publicat un llibre cada any pels volts de Nadal i enguany treuen el quart i últim. Aquest és tot just el segon i els relat que inclou són molt semblants als anteriors, l'estructura és similar ja que es publicaven originalment a un setmanari que devia tenir les seves normes i limitacions. En Watson ens presenta el cas, començant habitualment per unes quantes deduccions mundanes per part d'en Holmes a mode de 'divertimento'. Generalment, hi ha un misteri que té a tothom desconcertat i es fa una narració molt exhaustiva dels esdeveniments. Amb aquesta explicació, en Holmes sovint ja té una idea clara de per on van els trets, com a molt li caldrà fer algun experiment dels seus, alguna comprovació o posar algun parany perquè el malfactor de torn es posi en evidència. Malgrat que Conan Doyle pensava que aquestes històries de misteris li impedien dedicar-se a l'escriptura d'obres superiors, val a dir que són textos d'altíssima qualitat literària, amb uns personatges d'un extracte social concret (classe alta), amb històries personals ben trenades, i que compten amb el principal atractiu de l'acció detectivesca d'en Holmes, que sempre sorprèn. Com sempre, direm que algunes deduccions són difícils d'empassar, però per a trames d'aquestes característiques funcionen perfectament i contribueixen enormement al gaudi dels lectors.

Parlem d'unes històries de més de cent anys que segueixen en una bona forma envejable. Si, a més, són tractades amb la cura que ho ha fet Viena, amb una traducció notable per part de Xavier Zambrano y un epíleg magistral de Josep Lluís Martín Berbois, encara tindran corda per molt temps. Posat que tots els relats són semblants, potser no seria recomanable llegir els quatre volums d'una tirada, però anar llegint aquests llibres de tant en tant et puja els ànims lectors segur. No només això, sinó que em fa mirar els clàssics amb altres ulls, ja que sempre he tingut molta reticència a llegir-ne, i segurament m'estic perdent molt bones obres. En aquests relats no hi trobareu policia científica, ni anàlisi d'ADN, ni bases de dades de criminals, ni violència extrema, ni persecucions amb vehicles supersònics, ni tecnologia punta. Però sí un protagonista carismàtic amb molt d'enginy, un punt fatxenda i molt excèntric. Amb això i un grapat de misteris capaços de captar el seu interès, Conan Doyle en té prou per regalar-nos una gran estona de lectura i mantenir-nos atrapats de manera irremeiable. Continuaré llegint-lo, i tant!

Impressió general: @@@@

4 comentaris:

  1. Tot just ara he començat a mirar la sèrie de Sherlock. Hauré d’animar-me a llegir els llibres perquè les edicions de Viena sempre són molt bones 👏🏼👏🏼👏🏼

    ResponSuprimeix
  2. Són unes històries força entretingudes que passen molt bé. L'estil de Doyle les converteix en una lectura interessant que t'enganxa perquè vols saber com se'n sortirà el detectiu. I, tot i que sovint la resolució és, com dius, difícil d'empassar perquè sovint sembla agafada amb pinces, això no és cap problema per gaudir igualment de la lectura en aquest cas. Estic ben d'acord amb tu.

    ResponSuprimeix
  3. Ja tinc a punt per llegir un dia d'aquests El retorn de Sherlock Holmes, el primer em va agradar molt, el segon no tant però, com dius, la personalitat peculiar d'en Sherlock atrau sí o sí.

    ResponSuprimeix
  4. Moltes gràcies a tots tres per comentar! Em declaro fan d'en Sherlock Holmes, amb tots els peròs que s'hi vulgui posar, però llegir els seus relats és sempre passar una bona estona de lectura. No entenc per què Conan Doyle li tenia tanta mania i menystenia els contes que li sortien amb aquest protagonista...

    Avegades, Viena té una cura amb les edicions que és una passada. Podria dir que l'estic descobrint ara, i aniré llegint les seves propostes. Serà una manera de llegir clàssics, també. Suposo que et refereixes a la darrera sèrie que han fet, amb en Freeman i en Cumberbatch. A nosaltres ens va agradar molt també, està molt ben feta!

    McAbeu, sí, em sembla que en compartim la impressió totalment. Allò que no perdonaríem a un autor modern d'intriga i gènere negre, a Conan Doyle se li perdona perfectament per aquest protagonista tan espectacular que es va empescar. Unes coses compensen unes altres.

    Botika, així que vas més avançada que jo! Bé, en realitat anem igual, però jo ara trigaré a llegir el tercer, potser ho faci el Nadal de l'any vinent, o en algun moment de l'any que vagi fluix de material o ens tornin a tancar...

    ResponSuprimeix