dilluns, 14 de desembre de 2020

Escopiré sobre la vostra tomba

Autor: Boris Vian
Editorial, any: Comanegra, 2019
Títol original, idioma, any: J'irai cracher sur vos tombes, francès, 1973
Gènere: Intriga
Traducció: Adrià Pujol Cruells
Número de pàgines: 177
Llegit en: Català

A en Lee Anderson totes li ponen. S'està fent un lloc entre la gent de casa bona i és inqüestionable que té un gran èxit entre les dones. No dubta a tractar-les com a mercaderia i a emprar fins i tot la violència amb elles, però les té totes encisades. Fa poc que ha esdevingut el llibreter del poble i li va bé, pot mantenir-se i viure la vida de festa en festa. Però el que no sap la seva nova colla d'amistats és que en Lee és negre. Té la pell clara, sí, però les seves arrels familiars són negres. Un negre que triomfa en un món de blancs. I que hagi decidit barrejar-se amb els blancs de la contrada no és casual. En Lee ordeix una venjança, mira de guanyar-se la confiança i l'amor de les noies de famílies adinerades per després fer-los pagar allò que no pot perdonar. Què el motiva a comportar-se d'aquesta manera tan freda i calculadora? Doncs ho explica a la contracoberta del llibre, però com que en la història no se'ns aclareix fins més endavant, no ho penso explicar!
 
En aparença, en Lee Anderson és només un fatxenda amb moltes ganes de gresca. Però de seguida que comencem a llegir aquest 'Escopiré sobre la vostra tomba' sabrem que no fa les coses que fa per pur plaer hedonista. Sabem que ha passat alguna cosa amb un germà seu i sempre el té present. Amb ell en ment, va construint el seu pla de revenja immers en una espiral d'alcohol i sexe. El llibre no ens estalvia escenes violentes de caire sexual. En Lee força diverses noies, de vegades en connivència amb altres personatges. Si en el seu dia aquests comportaments que descriu i el fet que narri una revenja per motius racials el van convertir en un llibre prohibit, actualment algunes descripcions tampoc són acceptables i corprenen en llegir-les. Personalment, m'han arribat a semblar desagradables. Aquesta novel·la és molt coneguda, es va convertir en un al·legat anti-racista i probablement és la més popular de l'autor, però no és un text fàcil ni amable. És cru, despietat i explícit. Qui la fa, la paga. Aquest és l'ensenyament que sembla voler transmetre el text. I de quina manera.
 
Segons l'edició de Comanegra, aquest llibre posa a prova la tolerància dels més puritans. Deu ser que sóc un purità, perquè no m'entusiasma llegir textos tan desagradables. M'ha agradat l'argument, és una bona trama per un llibre de gènere negre, fosca, rebuscada i amb molt males intencions per part del protagonista. Però reconec que m'han costat una mica les escenes sexuals i el comportament d'en Lee amb les noies en general, algunes d'elles menors d'edat, per cert. No és un mal llibre, la seva trajectòria l'avala, però si no n'he gaudit més és només per una qüestió de gustos, d'allò que ens agrada que ens expliquin o no en els llibres. És curtet i es llegeix molt ràpid per la predominança dels diàlegs, pot esdevenir una mica repetitiu en les escenes, però quan arranca 'el pla' tot s'accelera encara més. Un llibre que depèn molt de la tolerància de cadascú davant de certs temes. Arguments no n'hi falten, però no és per mi.

Impressió general: @@

5 comentaris:

  1. Ufff, jo tampoc crec que sigui puritana però no m'agrada passar-ho malament amb un personatge tan extrem, que n'existeixen, però ja tinc prou amb els individus reals com per a sobre llegir-ne sobre un tipus que em fa oblidar que normalment soc pacífica i civilitzada.

    Xexu, no puc seguir el teu ritme lector, em falta temps per llegir les teves ressenyes, Déu n'hi do, vas com a una bala! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pel que em puc imaginar sobre els teus gustos, penso que aquest no és un llibre per tu, com no ho ha estat per mi. Com que l'oferta és infinita, no passa res per deixar-lo passar i dedicar-te a altres lectures que et puguin omplir més.

      Uf, aquest any he llegit a un ritme molt desacostumat, molt superior a qualsevol any precedent. Per dir que he doblat de llarg el número de llibres de 2019, cosa que em sembla una burrada. Però em fa sentir content, és clar.

      Suprimeix
  2. Jo el vaig gaudir força quan el vaig llegir a l'estiu. Crec que et vaig animar a llegir-lo. Sento que no t'hagi agradat. :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Boris Vian s'havia de provar, no te'n sentis responsable. Ja saps que no tenim per què compartir gustos, a mi se m'ha fet una mica desagradable, però sempre és bo donar alternativa a llibres com aquest. Com a mínim, poder opinar d'ells amb coneixement de causa.

      Suprimeix
  3. Aquest el tinc pendent des de fa molt temps! Em van dir que l'havia de llegir sí o sí. Però crec que opinaria com tu, perquè tampoc m'agrada llegir segons quina mena d'escenes.

    ResponSuprimeix