diumenge, 25 d’octubre de 2020

El Mur

Autor: John Lanchester
Editorial, any: Univers, 2020
Títol original, idioma, any: The Wall, francès, 2019
Gènere: Ciència ficció
Traductor: Joan Puntí Recasens
Número de pàgines: 284
Llegit en: Català

Quan s'arriba a certa edat, és obligatori passar un període al Mur. Dos anys de servei obligatori. Tant homes com dones, la defensa és cosa de tothom. A en Kavanagh li ha arribat el moment. És un lloc hostil, fred i amb condicions molt dures, però bé s'ha de defensar el país dels Altres. És el que té viure en un lloc pròsper i benestant, no es pot deixar que res interfereixi. El Mur és una infraestructura de 10000 quilòmetres i hi ha tota una organització molt ben estructurada de Defensors per vigilar-lo. Les ordres són clares, ningú que vingui per mar ha de poder travessar-lo, per tant, cal disparar abans de preguntar. Si algú travessa la muralla per allà on tu vigiles, ets tu qui te'n vas desterrat al mar. Tots els Defensors tenen molt clara aquesta premissa, així que tot i el fred, la monotonia, la por i el perill, passen els dies mirant el mar i seguint una rutina duríssima. Les dificultats sempre uneixen amb els companys de lluita, però en una situació tan extrema, unes condicions tan excepcionals, no saps mai qui pot ser un col·laborador dels Altres i girar-te l'esquena quan més el necessitis.

Inquietant distòpia que ens presenta John Lanchester. La informació de què disposem inicialment és molt minsa i ens la serveix en comptagotes. Des que va haver-hi el Canvi, les coses al món van canviar molt. Però què és el Canvi? On és aquest Mur? Què protegeix, i de qui? Tot això són incògnites que haurem d'anar destapant mica en mica. L'estil de l'autor és molt descriptiu, es recrea molt en l'estructura del Mur, la feina i formació dels Defensors i altres aspectes. Això fa que el ritme del llibre sigui una mica lent, però és inquietant i sap com captar la nostra atenció, tant perquè sembla que en qualsevol moment poden passar coses, com per l'interès que ens desperta tot plegat. Volem saber, necessitem saber. Però Lanchester es fa pregar, així que no hi ha més remei que seguir avançant fins el final. El llibre està dividit en tres parts que ens indiquen el moment que viuen els protagonistes. És evident que a un llibre així li calen girs i canvis d'escenari, però no he acabat de pair bé la deriva que va tenint la història. A la segona i tercera part segueix ben escrit, ben inquietant i  absorbent, però sembla que ja sigui un altre argument. Percepció personal, jo hauria preferit que les coses anessin cap una altra banda i que algunes incògnites es resolguessin. El desenllaç es podria explicar si hi ha prevista una continuació. Si no, potser queda una mica pobre per l'expectativa generada.
 
La impressió general del llibre és que a l'inici vols més, et calen explicacions, i quan descobreixes dades que se t'havien amagat fins llavors encara t'enganxes més, però a les fases finals naufraga una mica. Mirant de ser objectiu, és un bon llibre amb un escenari post-apocalíptic, inquietant, absorbent i al que se li poden fer diverses lectures, deixa més a la imaginació del que explica, cosa que probablement va amb el gènere, però jo hagués agraït algun aclariment més. Tot i que la comparació amb '1984' de la contraportada és exagerada, és un llibre al que no li cal comparació, té una veu pròpia i ens pot esgarrifar pels seus propis plantejaments. Apunta alt, encara que personalment penso que acaba una mica desinflat. Tot i així, m'ha agradat força, ha aconseguit mantenir-me ben enganxat. És un autor a tenir en compte, i un nou segell editorial al qual també cal tenir l'ull posat a sobre, perquè està publicant molt i força bé, pel que sembla.

Impressió general: @@@ i mitja

2 comentaris:

  1. M'agrada la ciència-ficció però aquest plantejament no m'acaba de fer el pes d'entrada. Potser és perquè, tot i que ja he vist que no hi té res a veure, a mi això d'un Mur que ens protegeix dels Altres i on s'hi ha de fer guàrdia m'ha fet venir al cap una altra novel·la (una saga, de fet).



    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Uff, em sembla que passo, amb el que tenim a sobre ja en tinc prou, no sigui que les distòpies s'acabin convertint totes en realitat.

      Suprimeix