divendres, 7 d’agost de 2020

Nou illes al nord

Autora: Mònica Batet
Editorial, any: Més Llibres, 2019
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 220
Llegit en: Català

Ningú no coneix gaire les Illes Properes, i això que no estan gaire lluny de la costa, però no sembla que a ningú del país els interessin massa. A més, es diu que els seus habitants són esquerps i parlen llengües estranyes. Un article en una revista de viatges ho canviarà tot. La perspectiva que s'exposa sobre les nou illes és molt diferent del que la gent es pensa i això atraurà l'interès d'un grapat de persones que d'una manera o altra s'arribaran a conèixer. La nostra protagonista és una d'aquestes persones, s'escapa a una de les illes més llunyanes, Skogen, per instal·lar-se a Fargene i esdevenir la mestra del llogarret. Fuig d'un seguit d'experiències traumàtiques, la mort de la mare, després que el pare les abandonés un temps enrere. Pensa que allà, lluny de tot i de tothom que coneix, hi trobarà la pau per recomençar. En realitat, hi trobarà molt més. 
 
On són les nou illes d'aquesta novel·la? Doncs no ho sabem del cert, però tenen noms nòrdics. Unes illes poc poblades i amb personalitat pròpia que descobrirem en un article que les descriu per obrir el text. A partir d'aquí, un seguit de secundaris ens aporten la seva visió sobre la història de la protagonista, la seva infància, com va acabar a Skogen, què hi va viure. Capítols llargs en els que aquests personatges, que d'alguna manera han passat per la vida de la mestra de Fargene, li expliquen a una interlocutora desconeguda la història des del seu punt de vista. Les diferents visions s'aniran trenant per construir una panoràmica que ens permetrà comprendre tot el que ens cal saber. Finalment, descobrirem aquesta interlocutora misteriosa, que mentre llegim tenim impressió de ser nosaltres mateixos, i que ens acabarà d'omplir els buits si encara ens en queda algun. Una trama atractiva amb una execució molt original i una escriptura deliciosa, això ofereix aquest llibre. Per trobar-li alguna pega, podria dir que les diferents veus que parlen sobre la protagonista podrien diferenciar-se més, ja hi ha trets que els donen un toc personal, però podria ser més intens. I també que en la recta final es detecten algunes errades tipogràfiques que fan la impressió d'haver-lo acabat de corregir a correcuita. Ni ho destacaria si no fos que la resta del llibre és impecable.
 
Després de llegir 'Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres' he trigat una bona temporada a tornar a llegir Mònica Batet, tot i saber que hi tornaria. L'experiència m'ha satisfet encara més. Al principi d'aquest llibre no entenia què m'estava explicant, però mica en mica entres a la història i tot lliga. Gran feina d'explicar a cada moment allò que cal i anar-ho completant amb cadascun dels testimonis, des de la seva perspectiva. En total, cinc testimonis més el final, sis narradors per una història, però tots ells necessaris per tenir una visió completa. M'ha agradat molt aquest plantejament, molt original, i també com està escrit. Quina capacitat narrativa que té aquesta autora. A més, ja m'agrada que els dos llibres que li he llegit tinguin ambientació nòrdica. Em sembla que aquest cop no trigaré tant a tornar a llegir algun llibre seu. 

Impressió general: @@@@

2 comentaris:

  1. UN llibre molt inspirador per a mi. Mònica Batet és una de les meves autores actuals preferides. No he trobat cap llibre seu que no trobi excel·lent.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. N'he llegit un parell i m'han agradat força. La intenció és seguir explorant la seva bibliografia i estar atent a les novetats. La veritat és que pinta molt bé.

      Suprimeix