Autora: Míriam Hatibi
Editorial, any: Rosa dels Vents, 2018
Títol original, idioma, any: Mírame a los ojos, castellà, 2018
Gènere: Assaig
Traductora: Imma Estany
Número de pàgines: 134
Llegit en: Català

Arran de l'atemptat de les Rambles del 17 d'agost del 2017, es van alçar algunes veus per defensar que ser musulmà no significa ser terrorista, i per desvincular la comunitat musulmana de Catalunya d'aquells fets esfereïdors. Una de les persones que va adquirir popularitat perquè va aparèixer en programes de debat i entrevistes va ser la Míriam Hatibi, una jove amb arrels marroquines, que vestia vel i que s'expressava en un perfecte català. No hauria de ser un fet sorprenent, ja que és una de les seves llengües, però el conjunt de ben segur que va resultar xocant per molta gent. Aquelles aparicions públiques li han brindat a l'autora l'oportunitat d'escriure un breu assaig sobre islamofòbia a casa nostra, sobre prejudicis, sobre biaix als mitjans de comunicació i sobre percepcions errònies que tenim sobre les persones d'orígens diversos que viuen al nostre voltant. En definitiva, és un llibre que parla sobre la convivència, respecte i de por a la diferència. Però si ens mirem als ulls no hauria de ser tan difícil entendre'ns.

Reconec, perquè no vull mentir, que vaig arribar a aquest llibre per error. Vaig llegir Sempre han parlat per nosaltres de la Najat El Hachmi i em va deixar tocat, moltes de les seves opinions sobre feminisme són difícils de pair. Vaig pensar que em calia llegir l'opinió d'una altra persona feminista d'origen islàmic per contraposar idees i opinions. Dec una disculpa a la Míriam Hatibi per assumir que el seu llibre aniria d'això i que em serviria de contrapès al de El Hachmi. En aquest 'Mira'm als ulls' hi trobarem només alguna petita referència a la dificultat de la dona per accedir a llocs de responsabilitat o de debat. Però com deia, és un llibre que vol trencar murs, parla d'identitat, que no és un concepte senzill quan els teus pares s'estableixen en un nou país. Parla de la dificultat que et vegin com una igual malgrat que hagis nascut aquí i et sentis, almenys en part, autòctona, només per la teva aparença. De fet, la llei tampoc no t'hi considera. I parla dels factors que influeixen perquè aquests prejudicis es mantinguin, com ara el biaix als mitjans de comunicació, que no tracten les notícies igual en funció de qui n'és el protagonista. Tot plegat ho fa en un llenguatge molt planer i entenedor, amb nombrosos exemples per il·lustrat tot allò que exposa.

Aquest és un llibre honest, breu i molt clar sobre la situació de les persones racialitzades al nostre país. Ens pensem que el racisme i la xenofòbia són reductes petits i concentrats en un determinat tipus d'individu, però com altres xacres de la societat, estan ben presents en la nostra vida quotidiana i tots i totes caiem en prejudicis i generalitzacions. Per això convé llegir textos així, sempre ens ajudaran a veure-hi una mica més enllà. Està bé i és senzill i ràpid de llegir, així que no hi ha excusa, i ens pot servir per ajudar-nos a fomentar la convivència i a combatre certs discursos molt estesos. Se centra més aviat en allò que ens uneix i no en el que ens separa, això és bo. Malgrat no ser el que esperava trobar-me, m'ha resultat força interessant.

Impressió general: @@@