dissabte, 27 de juny de 2020

Elles parlen

Autora: Miriam Toews
Editorial, any: Les Hores, 2020
Títol original, idioma, any: Women talking, anglès, 2018
Gènere: Narrativa
Traductora: Carme Geronès
Número de pàgines: 223
Llegit en: Català

Les dones de la colònia han patit atacs nocturns. Molts cops es lleven adolorides, amb ferides i blaus. I el que és pitjor, sense saber com, algunes queden embarassades. Evidentment, el bisbe Peters, que comanda la colònia, assegura que són esperits malignes que han vingut per castigar-los els pecats. Però res més lluny, s'acaba descobrint que vuit homes de la colònia les visiten de nit, les atordeixen amb esprais de belladona, les violen i les vexen. En Peters fa venir la policia... per protegir a aquests homes, ja que en destapar-se el pastís, les dones els volen pelar i fins i tot hi ha hagut alguna agressió. S'emporten els violadors a ciutat, a presó, també per protegir-los. Però la resta d'homes se n'hi va per pagar la fiança i que puguin tornar a la colònia. Passaran només dos dies i tots ells tornaran. Aquest és el temps que tenen les dones de la colònia per decidir què faran al respecte. Tenen tres opcions: no fer res, quedar-se i lluitar, o marxar. Vuit d'elles, de les famílies Loewen i Friesen, discutiran durant 48h què han de fer i amb quines condicions. Com que són analfabetes, mai les han deixat estudiar, demanen ajuda a l'August Epp, el mestre de la colònia, per prendre acta d'aquestes reunions.

Interessant plantejament basat en una història real. Els fets que narra aquest llibre van passar de veritat, per més inversemblant que sembli. Les vuit dones d'aquesta història debaten què fer, tenint en compte moltes vessants que es poden derivar dels seus actes. Paradoxalment, és un home qui pren les actes, bàsicament per dos motius. Cap d'elles sap escriure i volen deixar constància escrita de les seves deliberacions. Això ja diu molt. Per altra banda, l'August és un represaliat de la colònia, el van fer fora de jovenet i va aconseguir tornar a condició de fer de mestre, un ofici necessari, però de molt poc prestigi. Se'l considera poc home i efeminat. La colònia és una estructura patriarcal en la que les dones són poc més que animals. Ara n'han pres consciència i decideixen empoderar-se, sempre dins dels límits que les seves creences els permeten. Es pot dir que, amb les seves converses, les vuit dones descobreixen el feminisme, reneguen del comportament dels homes i comencen a prendre les seves pròpies decisions. L'evolució i les reflexions són molt interessants, és fàcil empatitzar amb elles. A l'altra cantó de la balança, el text és una mica reiteratiu i potser donen massa voltes als mateixos temes. L'August actua amb respecte en tot moment i només participa quan se li demana, però també coneixerem la seva història, ja que ell n'és el narrador.

És esgarrifós que aquest llibre sorgeixi a partir d'uns fets que van succeir de veritat, però també ajuda a que el cas sigui més públic i que en tinguem coneixent. Tot el que serveixi per visibilitzar les xacres del patriarcat és positiu, i si es fa en forma de literatura pot ajudar a obrir els ulls a més gent. És molt interessant com reflexionen les vuit protagonistes sobre la decisió que han de prendre i les conclusions que van traient. Per això és un llibre recomanable, però també és una mica repetitiu i dispers. Divaguen molt. En això podríem dir que 'les actes' que pren l'August Epp són fidedignes, no hi ha una estructuració del relat ni aconsegueixen centrar els temes. Són dones que conversen i prenen decisions. Un llibre diferent que ens obre perspectives, allò que està assumit a la nostra cultura, per més que a la pràctica no sempre es compleixi, no està ni a les beceroles a altres indrets del món. Lectura interessant.

Impressió general: @@ i mitja

2 comentaris:

  1. Sembla increïble que aquests fets hagin passat de veritat. Em sembla interessant però ara mateix no em ve de gust llegir coses d'aquests tipus, estic massa sensible, potser més endavant.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Curiosament, tot i que exposen un drama i estan emprenyades, les dones del llibre es prenen el debat de manera racional i no mancada d'humor. No és que sigui un relat cru, en aquest sentit, però és impossible no tenir present per quin motiu estan tenint aquestes converses. Gràcies per comentar.

      Suprimeix