Autores: Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
Editorial, any: Amsterdam, 2009
Títol original, idioma, any: The Guernsey Literary and Potato Peel Pie Society, anglès, 2008
Gènere: Narrativa
Traductora: Marta Vilella
Número de pàgines: 247
Llegit en: Català

Al 1946 un llibre propietat de la Juliet Ashton arriba a la llunyana illa de Guernsey, una de les petites illes del canal que pertanyen a Anglaterra però que estan més a prop de la Bretanya francesa. El dipositari del llibre es posa en contacte amb la Juliet perquè li encanta l'autor, en Charles Lamb, i li fa gràcia explicar-ho a la seva antiga propietària. Així comença una intensa correspondència entre la Juliet, una escriptora que ha assolit cert renom amb un llibre de cròniques de la Segona Guerra Mundial, però que no acaba d'arrencar un segon llibre, i en Dawsey, un granger de Guernsey, i una colla més d'habitants de l'illa. Guernsey va ser ocupada pels alemanys durant la Guerra i no ho van passar gaire bé. Per escapar-se de la repressió, van haver d'inventar-se una curiosa societat literària que els ha unit i que ara obren a la Juliet. L'escriptora veurà en la història dels seus nous amics de l'illa el desbloqueig que necessitava, ja sap de què tractarà la seva propera novel·la.

Aquesta novel·la epistolar va fer fortuna fa una dècada. Està escrita íntegrament a base de cartes, amb algun telegrama i algunes notes d'un dels personatges per trencar una mica la dinàmica. No és només una correspondència bidireccional, la principal protagonista és l'escriptora i bona part de la història gira al seu voltant, però hi ha cartes creuades entre altres personatges també. Els habitants de Guernsey li expliquen com van viure l'ocupació alemanya a la Juliet, i ella ho comenta també amb el seu editor i amigues seves. La Juliet acabarà anant a l'illa a conviure amb els membres de la societat literària, que han après a estimar els llibres com a vàlvula d'escapament. Els dos temes que més es tractaran seran la Guerra i la vida sentimental de la protagonista, que és una mica fleuma, val a dir-ho, però també intel·ligent, perspicaç i empàtica. És un llibre que parla d'amistat, de comunitat i d'amor en múltiples formes.

La gràcia d'aquesta història és com està escrita, és clar. Difícilment podria explicar-se sense la participació de les cartes, i justament entoma la dificultat de seguir fent-les servir quan la protagonista és al costat d'aquells amb qui s'escrivia. Però diria que aquests llibres epistolars funcionen millor quan són més curts. Les cartes tenen una mida correcta, però hi ha tanta correspondència creuada que algunes són interessants i d'altres no tant. La Juliet fa servir un to humorístic en molts dels seus escrits, proper i agradable, i es va fent estimar a mesura que avança la trama. Però com que també centralitza tota la informació, pot ser la que més ens cansi de tots els que escriuen. Els testimonis de l'ocupació alemanya són un dels altres objectius, però queden barrejats entre escenes costumistes i de vegades costa compaginar les dues coses. En resum, una història amb moments tendres, plena de valors i bones intencions que no m'ha acabat d'atrapar tant com hauria.

Impressió general: @@ i mitja