dimecres, 20 de maig de 2020

El lladre de pastissets

Autor: Andrea Camilleri
Editorial, any: Edicions 62, 2008
Títol original, idioma, any: Il ladro di merendine, anglès, 1996
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Pau Vidal
Número de pàgines: 234
Llegit en: Català

Un tunisià mort a trets en un pesquer i un jubilat apunyalat a l'ascensor de casa seva. El comissari Salvo Montalbano s'ho fa venir bé per quedar-se la investigació sobre el jubilat i li carrega el mort tunisià al seu segon Mimí Augello, però no trigaran a adonar-se que les dues defuncions estan connectades. El nexe és la Karima, una jove tunisiana resident a Vigata que es dedica a netejar a diverses cases del poble i que cobra un extra per segons quins serveis. La Karima té un fill petit, en François, que tindrà un paper fonamental per encarrilar la investigació, i ja de pas capgirarà la relació intermitent que el comissari més canalla de Sicília manté amb la Lívia. Un nou cas de Montalbano que inclou tots els ingredients que el fan tan especial i tot el ventall de personatges secundaris que composen la peculiar auca de la comissaria de Vigata.

Tercer llibre de la sèrie del comissari Montalbano d'Andrea Camilleri i puc dir que ja li estic trobant el gust. Com deia, en Salvo Montalbano és un personatge canalla, barroer i amb molta mala llet, però també és íntegre en la seva feina i un bon policia. Bé, dels seus mètodes millor no parlar-ne, però sí, un bon policia. Té una relació molt personal amb els seus subordinats, els fa anar per on vol, però el segueixen tot i pensar que està una mica boig. Sóc fan absolut d'en Catarella, per cert. Camilleri construeix l'argument a base de petites escenes, algunes de molt curtes, en el que succeeix alguna acció, converses, trucades, indagacions, i en les que Montalbano té el protagonisme absolut. Tot gira al seu voltant. Tant l'equip com les investigacions que fan semblen d'estar per casa, t'imagines molt bé el caràcter sicilià i el ritme al que passen les coses a l'illa, tot i que el comissari va accelerat. És un llibre fàcil i ràpid de llegir, els diàlegs constants el fan dinàmic i molt passador. Em sembla detectar una evolució cap a unes trames més consistents i no tan caòtiques com m'havien semblat els dos llibres anteriors. Meritòria, molt meritòria traducció d'en Pau Vidal.

M'han dit diverses vegades que els llibres de Montalbano m'agradarien, i ara començo a donar la raó als qui me'l recomanaven. Els dos primers llibres no em van dir massa, especialment el primer, amb una traducció infame. Però en aquest 'El lladre de pastissets' he començat a gaudir d'un bon llibre de misteri, amb investigació i un protagonista molt carismàtic. Calia acostumar-se al seu entorn, a la seva manera de fer i a ell mateix. Ara toca recuperar la inversió de temps i gaudir-ne. Penso que hi ha aquesta part subjectiva, però objectivament aquest volum m'ha semblat millor que els anteriors. De manera que seguiré explorant l'extensa bibliografia protagonitzada per en Montalbano. Amb calma, amb temps. Bona novel·la negra integradíssima en el seu marc geogràfic i idiosincràtic.

Impressió general: @@@

2 comentaris:

  1. En Camilleri sempre fa passar una bona estona. A mi mai m'ha decebut, fins ara.

    Coneixes en Márkaris? Jo només he llegit el primer i em va agradar força, tot i que a vegades hauria engegat a dida més d'un personatge...

    ResponElimina
  2. Doncs potser em pot passar alguna cosa semblant com t'ha passat a tu, només he llegit el primer i no em va fer el pes, però com tothom en parla tant i tan bé hauré de seguir amb la sèrie.

    ResponElimina