Autor: Jonathan Lee
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2017
Títol original, idioma, any: High Dive, anglès, 2015
Gènere: Narrativa
Traductor: Ferran Ráfols
Número de pàgines: 473
Llegit en: Català

En Dan acaba de ser reclutat per l'IRA, encara és molt jove, però vol lluitar pels drets d'Irlanda del Nord. És electricista i expert en explosius. Per això el trien, l'any 1984, per posar una bomba al Grand Hotel de Brighton, al sud d'Anglaterra. Objectiu: la convenció del partit conservador, en la que està previst que hi assisteixi la Primera Ministra Margaret Thatcher. En Dan, amb el pseudònim de Roy Walsh, s'allotja a l'hotel un mes abans del congrés per tal d'instal·lar-hi la bomba de temps que ha d'explotar en plena convenció. Allà entra en contacte amb en Moose, ex-saltador de trampolí i director substitut del Grand Hotel, que està molt emocionat amb la important visita que tindran i espera que una recepció perfecta li valgui un impuls a la seva carrera, però també amb la seva filla Freya, que ha acabat l'institut i està meditant què fer amb la seva vida. Mentrestant treballa a l'hotel a hores. Cap dels dos pot imaginar com els condicionarà la vida aquell hoste alt i d'origen irlandès que els sembla tan bon jan.

L'inici d'aquesta obra inspirada en un fet real, l'atemptat del Grand Hotel de l'any 1984, augura una bona estona de lectura. La presentació del terrorista que ha de posar la bomba i dels treballadors de l'hotel és absorbent i l'escriptura molt agradable i fluïda, puntejada amb moments d'humor, fins i tot. Aquesta impressió es manté durant tot el llibre, però cada cop apareix més informació innecessària, fins el punt que hi sobren capítols sencers que expliquen la situació vital d'alguns personatges que no aporten res a la història. Tot i això, no es fa pesat, segueix sent àgil de llegir, però comences a preguntar-te per què t'està explicant allò i, efectivament, un cop acabat el llibre, veus que no hagués calgut. És un llibre de ficció, encara que l'atemptat contra Margaret Thatcher existís, i és normal posar-hi una mica més pa que formatge, però no d'aquesta manera. La història de fons és prou potent i aconsegueix mantenir l'interès fins el final, encara que la realitat ja ens va mostrar el desenllaç d'aquest capítol de la història britànica.

És una llàstima no poder puntuar més un llibre que apuntava unes maneres excel·lents. En realitat, m'ha agradat i m'ho he passat bé llegint, perquè passa molt bé, és senzill, agradable i té un argument que genera interès per si sol. Però, al meu parer, li sobren unes 150 pàgines pel cap baix. Vol dir això que tota aquesta palla està mal escrita, que fa de mal llegir? No, però no deixa de ser palla. Tot i aquesta taca, que no és menor, el llibre encara té arguments per convèncer i agradar. La bona estona de lectura està assegurada. L'he llegit força ràpid, de fet, perquè com dic l'escriptura és àgil i agradable. Si teniu paciència o no us importa que us fotin una mica de rotllo innecessari, aquest pot ser el vostre llibre.

Impressió general: @@@