dijous, 26 de març de 2020

Boulder

Autora: Eva Baltasar
Editorial, any: Club Editor, 2020
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 145
Llegit en: Català

Quan no encaixes enlloc i no t'aguanta cap feina, pot ser que acabis fent de cuinera en un vaixell que es mou per la costa pacífica de l'Amèrica del Sud. Ja et va bé poder-te recloure en la teva cabina i que ningú et molesti massa. Aquesta és la situació de la nostra protagonista, que passa per la vida sense fer soroll, sense involucrar-s'hi massa i embolicant-se amb alguna que altra dona de tant en tat, per fer-se passar les ganes, quan el vaixell s'atura a port. Fins que una d'aquestes dones s'hi queda més del que estava previst. La Samsa la captiva de tal manera que l'acabarà seguint fins a Reykjavík, per establir-se allà amb ella. Al principi tot és idíl·lic, la relació, el sexe, les amistats, la foodtruck que regenta... fins que la Samsa pronuncia les paraules que mai hauria volgut sentir: 'vull ser mare'. Ella, que no té cap mena de sentit maternal, haurà de replantejar la seva vida per complaure la dona que estima.

Eva Baltasar torna amb una protagonista similar a la que ja va crear a Permagel, per bé que no tan autodestructiva, però sí esquerpa, independent i asocial. 'Boulder' és un llibre molt curtet que explora la maternitat, la manca d'instint maternal i com un fill pot destruir una relació. En aquest cas és una relació entre dues dones, però és fàcilment extrapolable, o això m'ha semblat, a qualsevol relació. Allò que explica, i sobretot que expressa, se'ns pot fer molt proper encara que no ens hi haguem enfrontat mai. El llibre està construït a fragments que són pràcticament fotografies, amb frases curtes i punyents. Molta poesia també en el text, cosa que a mi em costa, però no et perds encara que faci servir metàfores i tota mena de figures, allò que està exposant s'entén alt i clar. L'estil pot costar una mica d'inici, requereix una mica d'adaptació, potser també la temàtica, però va clarament de menys a més fins a atrapar-te.

Aquesta autora està obtenint un bon seguiment tant de la crítica com del públic, i és que té alguna cosa especial. Guardo un bon record de Permagel, tot i que no em podia sentir menys identificat amb la protagonista, però vaig trobar que era un llibre ben fet i ben resolt. Reconec que quan vaig començar aquest vaig pensar que punxava, però com deia, va de menys a més, és menys dispers que el primer llibre i se centra en un aspecte molt concret que interpel·la a tothom. No sé si pot escandalitzar a alguns pares i mares la vida dels quals gira al voltant dels seus fills petits, no escatima detalls de les poques ganes que té la protagonista de ser mare, però per aquest motiu és valent i clar, transgressor en un punt en el que no ho hauria de ser ja, en els temps que corren, com és la maternitat. En definitiva, m'ha tornat a convèncer, un segon llibre que consolida l'autora i ens deixa a l'espera del tercer llibre d'aquesta trilogia, que s'ha de dir 'Mamut'. Vistos els precedents, també caurà.

Impressió general: @@@ i mitja

6 comentaris:

  1. A mi Permagel no em va entusiasmar, li vaig trobar coses bones i altres no tant, potser la protagonista no em va semblar tan especial deien moltes ressenyes que vaig llegir.
    I Boulder no sé si la llegiré, en principi pel que expliques trobo que potser m'agradria més que Permagel, la història em sembla més interessant. M'ho pensaré.

    ResponElimina
  2. Permagel va ser el llibre de Sant Jordi meu. El vaig començar amb ganes, però vaig punxar. Em feia molt mal en el moment concret de la meva vida, és com si anés directe al moll de l'ós. I m'agradava com escriu però el vaig haver de deixar. Ara tampoc és un bon moment per rependre'l, només em ve de gust llegir històries lleugeres, que la vida ja és prou entre quatre parets.

    Aquest Boulder l'he vist en infinitats d'Instagrams, com si fos una lectura obligatòria de confinament. I m'ha fet ràbia. Tot i que sé que ha de ser un bon llibre. Però t'he de dir que, altra cop, sento que el tema se'm clava al mig del moll de l'ós.

    Eva Baltasar i jo, si fa no fa tenim edats similars.... molt em temo que em passarà que no la podré llegir mai; sempre m'anirà clavant en allò que estigui vivint i que necessito processar íntimament jo soleta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merda! el diacrític! que no és un ós del pol nord, sinó a la medul·la!

      Elimina
  3. Moltes gràcies a totes dues pels comentaris, tenen valor perquè posen en dubte una autora que s'està consolidant i que, per algun motiu, gaudeix de la propaganda que a altres se'ls nega.

    Botika, ja he comentat que és francament difícil sentir-se identificat amb la protagonista de Permagel. Pel que fa a aquest Boulder, tot i que és una protagonista semblant, els temes que toca són una mica més clars i recognoscibles per tothom. Depenent de com portis el tema de la maternitat, et pot agradar. Tenint en compte que, com deia, va de menys a més.

    rits, recordo perfectament les converses que vam tenir sobre Permagel, tant aquí com en altres blogs, fins i tot que posaves en dubte aquesta editorial i les coses que publica. He de dir que he llegit pocs llibres de Club Editor, però no he oblidat les paraules que tu li vas dedicar. I pel que fa al que expliques sobre l'autora i els temes que tracta, doncs potser no li has de donar més voltes. Si no és per tu, doncs no és per tu i llestos. No llegim coses perquè ens facin mal, sinó per distreure'ns. Serà per oferta lectora!

    ResponElimina
  4. Em va agradar molt el primer i segurament aquest sigui el primer llibre que compri quan acabi tot això :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vaig tenir la precaució d'anar-lo a comprar al lloc que més a mà tenia just abans del tancament!

      Elimina