Autor: Andreu Martín
Editorial, any: Alrevés (crims.cat), 2018
Gènere: Novel·la negre
Número de pàgines: 355
Llegit en: Català

No és només un prostíbul. L'Harem és un temple, un lloc de peregrinatge amb molta història darrere, ja des de temps del franquisme. I, com no, part d'aquesta història és una mica fosca. Actualment està regentat per en Mili Santamarta, un personatge histriònic i efeminat, amb l'ajuda de la Sancha, que ja feia la mateixa feina amb la mare del Mili. Justament, l'aparició del cadàver de l'Emily Love, nom artístic de l'anterior propietària de l'Harem, que portava molt temps desapareguda, desencadenarà un seguit d'esdeveniments i destorbarà el clima de tranquil·litat que viuen en Mili i les seves col·laboradores. Per què va marxar la seva mare? Amb qui? Són certs els rumors que la relacionaven amb la mort de tres noies joves fa uns anys? Existien de veritat els Cerimonis? Mentre la investigació es reobre i en Mili, que ha quedat molt afectat, fa indagacions pel seu compte, també s'haurà d'enfrontar a una banda de somalis que volen comprar i controlar l'Harem i que no sembla que acceptin un no per resposta.

Una nova entrega del mestre de la novel·la negra barcelonina Andreu Martín. En aquest cas ens torna a presentar una Barcelona desconeguda per la majoria, de prostíbuls, de bandes armades, de clubs satanistes i de persones genuïnament dolentes. Però a diferència d'altres autors, aconsegueix que aquesta Barcelona se'ns faci versemblant, almenys que ens la puguem creure. El protagonista ens parla en primera persona i és una mica estrafolari i esbojarrat, però li acabes agafant molta estimació per la seva noblesa i humanitat. Un supervivent que de les febleses, pròpies i alienes, en fa el seu arsenal, que tampoc no dubtarà fer servir en casos de necessitat. El text és intrigant i atrapa, les dues trames, la de la investigació de la mort de la mare i la dels somalis, són força independents amb alguns punts de convergència i les dues tenen el seu punt i el mateix pes en el llibre. Fa gala d'un sentit de l'humor força negre i no estalvia detalls de violència explícita. El conjunt és molt equilibrat i té de tot en la justa mesura, fins i tot una escriptura notable que no sempre trobem en els autors de novel·la negra. 

D'un gènere que sovint és per passar l'estona, Andreu Martín en fa art. Ja fa temps que em vaig rendir a les seves històries negres, documentades, amb personatges ben definits i ben construïdes. Aquest Harem del Tibidabo no n'és una excepció. En alguns moments vaig pensar que les dues trames separades desvirtuaven el global, però m'han acabat atrapant les dues i demostrant que ambdues eren molt diferents, però igualment importants. Una lectura molt recomanable per amants de la literatura criminal, amb els seus puntets d'humor i les sorpreses que ens preparen el protagonista i les seves col·laboradores encara es fa més atractiu i et manté enganxat a les pàgines, que van passant i passant de manera molt àgil. Em sembla que no trigaré a buscar algun altre llibre de l'autor, encara que després trigui a llegir-lo. Sempre convé tenir-ne algun a la recambra.

Impressió general: @@@@