Autor: J.R.R Tolkien (il·lustracions Alan Lee)
Editorial, any: Minotauro, 2018
Títol original, idioma, any: The Fall of Gondolin, japonès, 2018
Gènere: Fantasia
Traductors: Martin Simonson, Rubén Masera, Teresa Gottlieb, Luis Domènech, Estela Gutiérrez, Elías Sarhan, Ramón Ibero
Número de pàgines: 297
Llegit en: Castellà

Tuor, fill de Huor, va ser apressat pels servents de Mórgoth, com tota la resta de la Casa d'Hàdor, després de la Nirnaeth Arnoediad, la batalla de les llàgrimes incomptables. El poder del maligne creixia, però en Tuor va aconseguir escapar-se'n i va viure sol molt temps al nord de Beleriand. Un dia se li apareix Ulmo, el déu dels oceans, i li diu que ha d'anar a cercar en Turgon, rei dels Nóldor i amo de la ciutat oculta de Gondolin, i portar-li un missatge. Si en Turgon reuneix tot el seu exèrcit i surt a combatre les hosts d'en Mórgoth, la seva gent patirà un gran dolor, però sortiran victoriosos i ni els orcs ni el mateix senyor fosc tornaran a inquietar el món. Si Turgon decideix no seguir els consells del déu, la seva ciutat, per més amagada i protegida que estigui, acabarà caient. En Tuor empren així el llarg i difícil camí cap a Gondolin, sense saber massa bé on és, però sempre acompanyat pels xiuxiuejos d'Ulmo i en companyia de l'elf Voronwë, que ja ha estat a la ciutat abans i que li farà de guia.  

La lògica obliga a classificar aquest llibre com una obra de fantasia, només llegir l'argument que he exposat a dalt, ningú en dubtaria. Però aquest volum, ampliació d'una de les grans històries incloses en el Silmaríl·lion, és més aviat un assaig que inclou diverses versions d'aquest conte, comparacions entre unes i altres, una anàlisi sobre el text i la seva evolució al llarg del temps, a banda de posar en context aquesta part de la història amb la resta dels dies antics. És un llibre, doncs, especialment apte per a estudiosos de l'obra del famós escriptor. El seu fill Christopher, finat aquest any passat, va ser l'encarregat de reunir i desgranar tots els textos i esbossos del seu pare. Ja sabem que l'estil Tolkien no és precisament lleuger, però si a sobre ens presenten la mateixa història repetida diverses vegades, es fa una mica difícil de pair. No obstant és molt plaent recordar aquestes velles i belles històries. El pròleg, per exemple, és un magnífic resum de tot els esdeveniments que van precedir el final de la Primera Edat. En aquest punt, llegia emocionat i amb perspectives de passar una bona estona, però tot i que m'ha resultat interessant conèixer la cuina de la història, s'acaba fent una mica repetitiu. El text compta amb les magnífiques il·lustracions d'Alan Lee, això sí que cal destacar-ho.

Si una cosa m'ha desagradat més que la repetició dels textos en diferents versions, ha estat l'edició. Tot i presentar-se en tapa dura i comptar amb una legió de traductors, no sembla que s'hagi posat la mateixa cura en la correcció i conté múltiples errades, fins i tot un paràgraf sencer repetit. També vaig sospitar que en la primera versió del conte que s'exposa tampoc s'havia fet una bona traducció, però potser és el text mateix que no està prou madur encara. Sempre és bo llegir Tolkien i la seva genealogia m'encanta, però no he trobat en aquest llibre el que esperava. Tant és així que he repensat la voluntat de llegir el volum anterior a aquest, que parla sobre la història de Beren i Luthien. Potser l'acabaré llegint, però em donaré una bona temporada.

Impressió general: @@