Autor: Lluís Llort
Editorial, any: Proa, 2001
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 132
Llegit en: Català

Vacances de luxe per aquells que se les poden permetre. Una illa exclusiva i privada. Un grup de turistes adinerats fent vida al paradís. Un capità veterà amb ganes de plegar. Està previst que tota la colla marxin l'endemà, però el capità Melville sap que s'acosta una tempesta i no té ganes de passar-la. Si marxen ara arribaran a l'Illa Gran i no hauran d'afrontar el temporal. Aquesta decisió sobta tota la tripulació i els turistes, però tots fan cas i embarquen. Tots... menys dos. La Goretti i l'Ernest no s'assabenten del canvi de plans i la comitiva marxa sense ells, amb les presses no fan el recompte que seria pertinent. Ells dos es quedaran a l'illa i passaran les hores albirant l'horitzó i parlant de sexe i de relacions la major part del temps. Mentrestant, les previsions del capità no es compleixen i la tempesta acaba atrapant el iot. Els fugitius hauran de combatre la fúria del mar i la incertesa: què ha passat amb els dos passatgers que els falten? 

Recupero un dels llibres més antics d'en Llort, un volum curt dedicat al sexe amb la història paral·lela dels qui lluiten contra les forces de la natura. Com sempre, tenim una bona construcció de personatges i una bona descripció d'escenaris, però en aquesta ocasió la història de fons no m'ha atrapat com en altres llibres. Les converses sobre sexe no solen despertar-me massa interès i aquí s'exposen gairebé com a relats independents o fins i tot petits assajos. A l'illa també hi ha l'aparició d'un personatge que es presenta gairebé paranormal, que no acaba de lligar amb la versemblança de la història. No obstant, al final de tot ens veurem obligats a girar la vista enrere per un sobtat gir de guió i comprendrem aquesta trama de manera diferent. Pel que fa a la resta de personatge, els que malden per no naufragar, la seva història és més consistent, però demostren tenir un paper molt secundari.

Si vas a recuperar els llibres antics d'un autor és que aquest s'ho val i no et vols perdre cap de les seves obres. Això em passa amb Llort, tinc la intenció d'anar recuperant tota la seva bibliografia. Però anar als primers llibres té risc, els autors i autores van madurant i millorant la seva escriptura al llarg del temps, i ja sigui perquè aquest llibre potser encara no arriba als bons nivells dels posteriors, o perquè realment no m'ha enganxat per un gust merament personal, no m'ha acabat de fer el pes. Sí que se li endevina la bona mà en la construcció i la descripció que fa la seva prosa tan versemblant, però m'ha costat una mica. El gir final te'l fa mirar d'una altra manera, però llavors potser ja és massa tard.

Impressió general: @@