Autor: Ruben Wagensberg
Editorial, any: Destino, 2019
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 100
Llegit en: Català

Algunes de les petites, o no tan petites, accions que realitzem en el nostre dia a dia contibueixen a generar guerres i misèria a llocs que estan molt lluny. Sabem què fa amb els nostres diners el banc on dipositem els nostres estalvis? Com afecta a alguns països africans que ens canviem el mòbil cada any? On es produeix tota la roba que comprem en gran superfícies? Com l'ala batent de la papallona que origina un terratrèmol a l'altra punta del món, amb la nostra quotidianitat causem misèria i devastació, fem que molta gent hagi de migrar de la seva terra per sobreviure. I quan aquesta gent intenta venir a casa nostra pensant-se que trobaran la manera de sortir-se'n, els barrem les portes i els diem que se'n tornin cap a casa, com si en tinguessin alguna, de casa. D'això va aquest petit llibre del diputat Ruben Wagensberg, que va ser l'impulsor de la campanya 'Casa nostra, casa vostra'. Mirem amb recel els nouvinguts i els culpem dels nostres mals, quan més aviat se'ns hauria de culpar a nosaltres dels seus. 

Aquest llibret està a cavall de l'assaig i de la no ficció, ja que ens explica moltes coses a través d'un cas concret molt conegut per l'autor: en Lamine, un noi senegalès que va venir cap a Europa enlluernat per la imatge del nostre continent que li ensenyaven a l'escola. Quan va arribar però, la realitat era molt més dura i ha hagut de subsistir com a venedor ambulant. Com ell, molta gent escapa de la pobresa o dels conflictes bèl·lics, amb gran risc de perdre la vida pel camí, i intenta desplaçar-se a països que, paradoxalment, són els causants directes de la seva misèria. Lluny de fer una repassada gaire exhaustiva, aquest llibre, que es llegeix amb facilitat i ben ràpid, ens ajuda a fer-nos una idea de la situació dels migrants, dels refugiats, dels motius que porten a tanta gent a abandonar la seva terra natal i dels sistemes perversos que es troben quan arriben aquí. El mirall que ens posa davant de la cara no sempre serà agradable.

Precisament perquè no ens adonem de la responsabilitat que tenim en tot plegat, és un d'aquells llibres que convé llegir, per fer-nos conscients i també per no donar volada a algunes proclames populistes que ens acosten als postulats d'ultradreta sense ni tan sols adonar-nos-en. Mirem els marroquins, els subsaharians o als pakistanesos com a 'rivals', com algú que està a l'altra banda del riu, quan en realitat no som més que dues cares de la mateixa moneda. Senzill, amb algunes dades clau i amb empatia i humanitat, l'autor ens exposa una situació que ha treballat i viscut, de manera que sap de què parla. Com deia, no tot el que ens explica ens agradarà, perquè sabrem que en som responsables, però com menys ens agradi millor, serà el primer pas per ser part de la solució i no del problema.

Impressió general: @@@