divendres, 1 de novembre de 2019

La imperfecció de les bombolles

Autor: Lluís Llort
Editorial, any: Erola editors, 2009
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 216
Llegit en: Català

Qui no ha somiat alguna vegada en ser escriptor, en ser admirat com tants i tants autors i autores? Aquest és l'anhel de la nostra protagonista que, esperonada per una primera feina com a correctora i negre literari, s'adona que ha arribat el seu moment. Compta amb el suport d'una editora molt ambiciosa que li donarà l'empenta que li cal, però que també li demostrarà que el món de la literatura no és tan idíl·lic com es podria pensar, és un negoci i un espectacle, com tants d'altres. Aquell romanticisme de publicar un llibre se't passa aviat quan entres en la roda del sistema. En aquest llibre viurem l'evolució d'una autora novella fins a la consagració, alhora que coneixerem el seu entorn enrarit i entrarem en la vida d'altres personatges que, aparentment, no tenen cap relació amb la història de fons, però que potser sí que hi tenen relació.

Després de llegir les novel·les més noves de Llort, recupero una de les antigues d'un dels autors que més m'agraden en llengua catalana. Es tracta d'una història diferent i valenta on narra l'evolució d'una autora des de la ingenuïtat inicial fins a guanyar els premis literaris més importants. Una persona una mica asocial i torturada, amb una relació sentimental intermitent i complicada i amb una relació amb la seva editora que és pràcticament de vassallatge. Realment, no retrata un món editorial massa engrescador, probablement hi ha molts apunts autobiogràfics aquí, però molt ben decorats i narrats com si fossin invenció. Puntejant la història central, trobarem altres personatges amb històries pròpies. Costa una mica d'entendre que aquests capítols saltejats i que constitueixen relats en ells mateixos, són a la protagonista el que l'autor intenta fer amb ale llibre: explicar amb ficció cabòries pròpies. 

Cert desordre inicial i aquestes històries paral·leles, fan que costi una mica entrar en aquest llibre, és més endavant, quan entens on vol anar a parar, que comences a gaudir-lo plenament i pots fixar-te en com de ben escrit està, i com de cru és allò que explica. M'agradaria creure que no tot el món editorial funciona d'aquesta manera i que encara hi ha romanticisme en escriure un llibre i publicar-lo, però no voldria caure en la mateixa ingenuïtat que la protagonista d'aquesta història. El que sí que faré és reafirmar la meva fe en Llort, que també m'agrada encara que el registre i la temàtica siguin molt diferents, abans de publicar llibres tan bons com 'Si quan et donen per mort un dia tornes' o 'No n'estiguis tan segur'. Un gran narrador que basteix els seus personatges i trames amb gran versemblança. El que no he acabat d'entendre aquí és la necessitat de fer unes notes a peu de pàgina tan llargues...

Impressió general: @@@ i mitja

3 comentaris:

  1. Hauria de dir que, tractant-se d'en Llort, aquest llibre hauria de ser a la llista de pendents però el problema és que aquesta llista és tan llarga...

    ResponElimina
  2. Doncs jo me l'apunto, fa dies el vaig veure a la llibreria de casualitat, ja que la portada em va cridar l'atenció. Tot el que he llegit fins ara de Llort, que només són dos (snif..) m'ha agradat.

    ResponElimina
  3. La meva predilecció per en Llort cada cop és més evident, ja no només llegeixo sempre les seves novetats, sinó que vaig a recuperar els seus primers títols. I segur que no serà l'últim que recuperi! Gràcies pels comenentaris!

    Maurici, jo t'hauria de dir que, quan aconsegueixis rebaixar una mica la llista, pots recuperar aquest títol antic, però tant tu com jo sabem que això no passarà mai.

    Botika, em sembla estrany i tot que el veiessis a la llibreria, ja té uns quants anys i els llibres visibles als prestatges sempre es van renovant. La idea que em queda, Llort ja apuntava maneres des dels seus títols més primerencs. Jo seguiré llegint-lo!

    ResponElimina