dissabte, 12 d’octubre de 2019

El club de la Bona Estrella

Autora: Amy Tan
Editorial, any: Butxaca 62, 2001
Títol original, idioma, any: The Joy Luck Club, anglès, 1989
Gènere: Narrativa
Traductor: Jordi Arbonès
Número de pàgines: 380
Llegit en: Català

Actualment la Xina i els Estats Units estan immersos en una virulenta guerra comercial. Però no tants anys enrere la Xina patia situacions bèl·liques més palpables que feien emigrar la seva gent. Un dels destins somniats, precisament, eren els EUA.  Aquesta és la història de quatre dones que, per motius diversos, van haver d'emigrar de la seva Xina natal i van anar a parar a San Francisco. Allà es van conèixer i van fundar el club de la Bona Estrella, una reunió entre amics per fer pinya en un país inhòspit. Però també és la història de quatre de les seves filles, nascudes totes als Estats Units i amb una mentalitat i uns costums molt diferents de les seves mares. El salt generacional, en aquest cas, va molt més enllà d'una diferència d'edat. Es tracta d'un abisme cultural que no sempre és fàcil de capejar. No sempre s'entenen, no sempre estan d'acord, però rere totes les discussions, hi ha l'amor infinit que es professen.

Quatre mares i quatre filles es reparteixen per igual els 16 capítols d'aquest llibre, a dos per cap. Tots ells podrien ser relats independents, però conflueixen en alguns punts i amb elements d'altres personatges que van apareixent de tant en tant. Coneixerem la història particular de cadascuna posant el focus en les relacions materno-filials, complicades, embolicades, sobretot per manca de comprensió entre les maneres de fer d'unes i altres. Amb les mares aprendrem molts usos i costums típicament xinesos, i amb les filles la mentalitat occidental, sense acabar d'abandonar mai les arrels. És una experiment literari coral que tan sols posa l'accent en la parella mare filla Suyuan Wu i Jing-mei Wu. Per la resta, no segueix un únic fil argumental, però ens farem una idea de la història de totes elles, del moment actual i també sabrem quins motius van tenir les mares per abandonar la Xina. Es llegeix a bon ritme, tot i que de vegades abusa una mica de les descripcions. Però sobretot ens farà veure la immensa distància entre la cultura xinesa clàssica i la nostra.

Aquest llibre feia molt temps que esperava torn a la lleixa dels pendents i ja tocava llegir-lo. És el llibre més reconegut de l'autora, americana d'origen, com no, xinès. Per tant és molt probable que moltes de les coses que explica a 'El club de la Bona Estrella' siguin autobiogràfiques, almenys pel que fa a relacions amb la cultura de la que prové. És un bon llibre al qual pot costar una mica entrar, però com a molt se li pot criticar que a estones sembla un compendi d'usos, costums i tradicions xineses, allò que no se'n vol deixar cap per explicar. Però m'ha agradat prou, a estones també m'ha fet pensar en Care Santos per la manera d'explicar les relacions, però a la xinesa, és clar. No correré a buscar altres llibres de l'autora, però tampoc descarto tornar-la a llegir si me'n cau algun a les mans.

Impressió general: @@@

3 comentaris:

  1. Jo també el tinc a la llista de pendents de llegir des de fa molt temps, vaig llegir fa temps La hija del curandero i vaig pensar que havia de tornar a llegir alguna cosa d'aquesta autora però mai li tobo el moment. Potser ja va tocant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També feia molt temps que aquest títol estava a la lleixa dels pendents omplint-se de pols, per això el vaig fer promesa lectora de l'any, i li he acabat donant sortida. Tot és proposar-s'ho! Gràcies per comentar.

      Elimina
  2. Aquest em sona que l'he llegit, però fa molt molt temps.

    ResponElimina