dijous, 5 de setembre de 2019

Amb l'aigua al coll

Autor: Daniel Arbós
Editorial, any: Amsterdam, 2017
Gènere: Humor
Número de pàgines: 227
Llegit en: Català

Qui s'ho podia pensar que la important empresa d'exportacions que acaba de fitxar en Dídac Bartra era en realitat una tapadora pel tràfic de drogues? Ell no. Un bon revés a la seva carrera, del qual aconsegueix sortir-ne indemne, per sort. Però què fer a partir d'ara per guanyar-se el pa? El seu nom ha quedat seriosament tacat. La idea sorgeix de la visita a una masia regentada per la seva amiga Aurembiaix, en companyia d'en Toni, un amic que es dedica a la biologia marina. A la masia practiquen tota mena de teràpies alternatives i creuen en energies diverses. Hi ha qui creu que, fins i tot, beure aigua de mar aporta molts beneficis al cos. I a això es dedicarà en Dídac a partir d'ara: a vendre aigua talassotel·lúrica, originària del Mediterrani i influïda per les forces tel·lúriques que passen justament pel mas, allà al Montseny. El negoci resultarà ser molt lucratiu, però a en Dídac i als seus col·laboradors no els mancaran maldecaps. Començant per la competència, que no vol perdre terreny!

Classifico aquest llibre en el gènere d'humor perquè és molt irònic i està escrit en to distès i buscant el riure amb la presentació de l'absurditat, però és en realitat una crítica força mordaç a les pseudociències, les teràpies alternatives i l'homeopatia. Una novel·la amb una trama prou absorbent i interessant que es llegeix de manera àgil, però que no es deixa d'allisar a cap dels xarlatans que han anat apareixent els darrers temps. En el llibre trobarem personatges que creuen cegament en les teràpies alternatives (alguns d'ells ho paguen), gent, com en Dídac, que només hi veuen una oportunitat de negoci sense pensar massa en les conseqüències, i la veu de la raó, en Toni, que ens argumentarà en diverses lliçons magistrals per què no s'ha de creure en aquests remeis. És a dir, que aborda la qüestió des de diferents angles, sempre amb humor, i això el fa especialment interessant. No se n'està de reproduir algunes de les discussions clàssiques que sempre tenen els partidaris de la medicina i els de les teràpies alternatives.

Daniel Arbós sempre es mostra crític amb les pseudociències, com altres vells coneguts de la casa i de la catosfera com en Salvador Macip o en Daniel Closa que, per cert, fan un cameo en aquest llibre. No cal dir que jo comparteixo amb ells la visió sobre l'assumpte, potser per això he gaudit d'aquest llibre i m'ho he passat bé veient com allisen les teràpies alternatives. Potser, si algú hi creu molt, se sentirà una mica incòmode llegint-lo. Aquest podria ser senzillament un llibre de divulgació en favor de la medicina que explica per què no s'ha de creure en les pseudociències com a remei per les malalties, però escrit de manera novel·lada i en clau d'humor és molt més agradable i amè de llegir I em sembla que el missatge arriba de manera igualment clara i cristal·lina. Com l'aigua de mar.

Impressió general: @@@

5 comentaris:

  1. Jo només crec en la Blogpatia... o en la Blogpuntura... o en les flors de Blog... o en...

    ResponElimina
  2. Quan vaig veure aquest llibre en el punt de mira de la teva barra lateral el vaig confondre amb un altre de títol idèntic que, fa anys, em van regalar i em va sorprendre que ara tu el recuperessis. Després vaig veure que no era el mateix llibre i, llegint la ressenya d'aquest, em va interessar prou el tema per buscar-lo i fer-lo "colar" a la meva llista de pendents. El vaig acabar just ahir a la nit, així que ja et puc dir que m'ha semblat.

    Coincideixo molt amb la teva valoració. La història que explica la novel·la és prou interessant i fa de bon llegir però el millor és la repassada (i ben repassades que les deixa) a gran part d'aquestes pseudociències i "medicines alternatives" que l'únic que fan és aprofitar-se de la bona fe (i de vegades de la desesperació) dels seus "pacients" (que, de fet, són només clients).
    Destaco també aquest ironia que les va fotent sense que ho sembli i que m'ha fet gaudir molt de la lectura. És un llibre entretingut que val la pena llegir i que, potser, pot fer obrir els ulls a alguns d'aquests "creients" (els que encara no estiguin convençuts del tot, almenys).

    PS: Em va fer gràcia que en Macip i en Closa hi surtin citats, queden molt bé en el seu cameo. :-D

    PS2: Per si ho vols saber el llibre que et deia és "Amb l'aigua al coll" de Estrella Esteve, publicat per La Magrana el 1996. Una novel·la, aquesta sí, d'humor al 100% que, ja que me l'has fet treure de la prestatgeria, rellegiré des d'avui mateix. ;-)

    ResponElimina
  3. Hauria de ser de lectura obligatòria, a veure si algunes persones obren els ulls, és un tema molt greu des del meu punt de vista, com a professional ja ho he vist més del que m'hauria agradat.
    No el coneixia però no dubtis que el llegiré.

    ResponElimina
  4. No em desagrada el que dius d'ell, però em frena una mica que sigui "d'humor". Gràcies per compartir!!

    ResponElimina
  5. Un llibre que servint-se de l'humor i la ironia posa en evidència totes les pseudociències, amb bons arguments per deixar de creure en aquests enganys. Normal que a mi m'hagi agradat! Moltes gràcies per comentar!

    Maurici, m'estàs dient que per tu això dels blogs és una medecina? Espero que almenys sigui una medecina de veritat, i no homeopatia!

    McAbeu, no és sorpresa que coincidim, però està bé tornar a constatar que ens agraden lectures similars. Jo m'ho vaig passar bé llegint-lo, és distret i divertit, però com dius, el millor és el missatge que llença. I ja va bé que es facin llibres així, tant de bo ajudin a despertar alguna consciència, encara que és més fàcil que enfadi a alguna gent que no pas que ajudi.
    Sobre l'altre llibre que comentes, també vaig veure, de casualitat, que l'havies afegit a l'aNobii. Vaig buscar-lo a la caseta de RBA a la Setmana del Llibre en Català, però no l'hi vaig trobar. Si l'haguessin tingut l'hagués portat cap a casa segur, hahaha.

    Botika, si n'estàs tan convençuda, és probable que el llibre t'agradi, especialment pel missatge que llença i per la ironia que hi posa. La història no és que sigui una meravella, però ajuda molt bé a entendre com funcionen tots aquests negocis. Si el llegeixes ja veurem què et sembla!

    Eli, el catalogo en l'apartat 'humor' perquè és divertit i ho explica amb molta ironia. I també perquè no m'acaba d'encaixar en cap altra categoria tampoc. Però el fons del que explica no té cap gràcia, això ja ho pots ben creure!

    ResponElimina