dissabte, 10 d’agost de 2019

Ni d'Eva ni d'Adam

Autora: Amélie Nothomb
Editorial, any: Empúries, 2009
Títol original, idioma, any: Ni d'Eve ni d'Adam, francès, 2007
Gènere: Narrativa
Traductor: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 188
Llegit en: Català

La història de la belga Amélie Nothomb està molt lligada al Japó, lloc on va passar els primers anys d'infància i on va tornar posteriorment per estudiar i treballar. Això fa que el país hagi esdevingut la temàtica d'alguna de les seves obres més reconegudes com 'Estupor i tremolors' o aquesta mateixa. Acabada de tornar-hi per finalitzar els seus estudis, decideix impartir classes de francès per guanyar diners. Així coneixerà en Rinri, el seu primer alumne, que esdevindrà també la primera persona amb qui establirà una relació sentimental seriosa. El xoc cultural entre els dos basteix el relat d'aquesta història, tot el que van fer plegats i la diferent manera de viure-ho. Ens sorprendran un cop més els costums i manera de fer japonesos, tan diferents a nosaltres, però per més occidental que sigui, l'autora i el seu alter ego literari tampoc no és que siguin un exemple de seny i d'estabilitat emocional.

Es tracta d'un llibre curt dividit en capítols força desiguals en llargada, un compendi de retrats de la relació entre l'Amélie i en Rinri, una relació que també és desigual. Mentre que ella se la pren com un divertiment, amb més curiositat que una altra cosa, en Rinri n'està perdudament enamorat, encara que el caràcter japonès no permet exposar els sentiments, almenys de la manera que nosaltres coneixem. Es llegeix ràpid i de manera fàcil, fa servir un llenguatge planer però no mancat de metàfores i hi ha molts diàlegs. I tot això contrasta amb que també és un llibre reflexiu i introspectiu, un llibre que devia servir de teràpia a l'autora. A més, té aquesta mena d'humor irònic marca de la casa, d'aquest que t'arrenca un somriure per sota el nas de tant en tant. Un llibre, en conjunt, una mica tragicòmic.  

Fa uns quants anys vaig llegir un parell de llibres de l'Amélie Nothomb i ho vaig deixar estar. És una autora d'extrems, conec autèntics fans de l'autora, però a mi no m'entrava. De vegades no cal barallar-s'hi. Després de veure algunes ressenyes molt favorables de llibres seus vaig pensar que potser ara, després d'haver diversificat més les meves lectures, seria més capaç d'entendre-la, d'aquí aquesta nova oportunitat. L'experiment ha funcionat, almenys una mica. Aquest 'Ni d'Eva ni d'Adam' m'ha deixat millor sabor de boca que les anteriors lectures, encara que la protagonista, que és la mateixa autora (espero que exagerada) em segueix caient grossa, l'he llegit ràpid i amb interès per aquesta relació tan surrealista. Penso que s'ha guanyat el dret a que la deixi tornar de tant en tant a la meva lleixa de pendents. Aquesta és una de les obres més reconegudes, però la bibliografia Nothomb és extensa, tinc molt per triar.

Impressió general: @@@

4 comentaris:

  1. És una autora que no m'acaba de convèncer.

    ResponElimina
  2. Amb "Estupors i tremolors", aquest és el seu llibre que més m'agrada i l'escena de la fondue la vaig trobar molt eròtica.

    ResponElimina
  3. Només n'he llegit un de l'Amèlie que em va agradar però no entusiasmar, El crim del comte Neville, no m'atreveixo a continuar amb ella perquè les temàtiques que tracta no m'acaben d'atreure.

    ResponElimina
  4. Ja us dic que conec autèntics fans de l'autora, però a mi alguna cosa em grinyola una mica. Segurament aquest és el que millor m'ha entrat dels que li he llegit. Gràcies per comentar.

    Jomateixa, ja dic que no la posaré a la llista d'autors de capçalera, però mira, potser algun de tant en tant estarà bé.

    Allau, l'escena de la fondue és una de tantes agredolces que hi ha al llibre. 'Estupor i tremolors' va ser el primer que vaig llegir i tot i descriure algunes situacions hilarants, em va costar d'empassar. A força de llegir-la potser es va entenent més.

    Botika, és autora de 'm'encanta' o 'sí, però...'. Em sembla que ets del segon tipus, i jo una mica també. Potser m'esforçaré a llegir-ne algun altre, però no tinc gaire esperances que es converteixi en una de les meves autores preferides.

    ResponElimina