Autor: Emili Teixidor
Editorial, any: Cruïlla, 2002 (34a edició, original del 1972)
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 172
Llegit en: Català

La companyia ha deixat enrere Peguera i s'encamina als castells de Rocabruna i Rocablanca per seguir fent el seu espectacle de varietats i cantar les cançons joglaresques per lloar l'infant rei Jaume I. El Cec de Cabrera i l'Ocell de Foc, que li fa de pigall, van davant. A certa distància, els segueixen la Soldadera, el Cavaller Salvatge amb el seu os i... on és l'Escarnidor d'Ocells? La seva desaparició no augura res de bo i, efectivament, poc temps després senten que s'acosten cavalls. Segur que són els homes del vescomte de Peguera, el molt bandit ve a recuperar tot allò que els ha donat, un cop ja ningú no el veu. Però a l'Ocell de Foc no el poden atrapar. És massa valuós. El Cec l'insta a fugir, a trobar el seu camí i que no es deixi atrapar. Vigila Ocell, perquè tothom et buscarà, no ets un simple infant orfe amb vocació de joglar. Però qui ets?

Fa ja 5 any que va morir Emili Teixidor i la xarxa es va omplir de ressenyes dels seus llibres. En aquell moment jo també en vaig adquirir perquè no el llegia des de petit, amb la idea d'homenatjar-lo, però no ha estat fins enguany que m'he decidit a treure la pols a les seves obres, ja a principi d'any aquesta és una de les lectures que em vaig imposar, senzillament perquè ja era hora. L'Ocell de Foc és un clàssic de la literatura juvenil del nostre país, no per casualitat l'exemplar que tinc, de segona mà d'un tal Kevin que feia 4t d'ESO, és una 34a edició. Ambientat a inicis del segle XIII, ens porta al període en que Jaume I era massa jove per governar i tenia tant partidaris com detractors.  En aquest context, el nostre protagonista va d'incògnit amb una companyia ambulant per amagar-se, ni ell mateix sap qui és, però acabarà tenint un paper entre els partidaris del Conqueridor. Un llibre ple de misteris que barreja ficció i realitat i que compta amb poemes especialment escrits per Miquel Martí i Pol i Jaume Vidal i Alcover, i amb les il·lustracions de Victòria Tubau.

A aquest llibre cal reconèixer-li que té cura dels joves lectors, exposa una història seriosa que no edulcora les penúries que passa al protagonista, amb tocs d'humor, sap mantenir el pols narratiu i el misteri i també defineix i explica el marc històric. Però m'agafa gran i en un moment de poca concentració i he de reconèixer que m'ha costat seguir-lo. Poc valor té la meva impressió actual davant d'aquesta obra que seguirà de capçalera per molts estudiants durant molt temps, imagino, i de manera ben merescuda. Encara reposa a la lleixa un dels títols per a adults més famosos de l'autor i espero que no tornin a passar 5 anys fins que li torni a tocar tanda.

Impressió general: @@