dissabte, 16 de febrer de 2019

Un vespre al paradís

Autora: Lucia Berlin
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2018
Títol original, idioma, any: Evening in paradise: more stories, anglès, 1981-1999
Gènere: Relats
Traductora: Josefina Caball
Número de pàgines: 268
Llegit en: Català

Després de l'èxit sobtat i espatarrant que va tenir LAltra amb la publicació de 'Manual per a dones de fer feines', l'editorial va voler donar continuïtat a l'obra de la desconeguda Lucia Berlin amb aquest 'Un vespre al paradís'. 22 contes més, la majoria de caràcter autobiogràfic, que relaten moments, records i anècdotes de la moguda vida de l'autora, a escenaris que coneix molt bé i entorns familiars i d'amistat amb motes carències i no pocs rocs a la motxilla. Històries de contrastos, vides desestructurades barrejades amb moments feliços o entranyables. En definitiva, proves de vida, de tot allò que sabem que passa, encara que a nosaltres ens quedi allunyat i no ens hi sentim identificats.

En el seu moment vaig deixar passar el 'Manual...', però vaig mantenir la curiositat per aquesta autora i tot el que l'envoltava. Amb la publicació d'aquest segon volum dels seus contes, molt més curt, vaig decidir-me a llegir-la amb la voluntat de recuperar el primer si em convencia. Ara ja puc dir que no el llegiré. Els 22 contes són de llargada variable, alguns d'ells molt curts, i es limiten a retratar moments i anècdotes, en molts d'ells no hi passa massa res. L'estil és extremadament descriptiu, salta d'una personatge a l'altre explicant què estan fent, sense que aparentment res del que es descriu vagi enlloc. No he aconseguit connectar-me amb la seva manera d'escriure, la concentració en la lectura era inexistent, és molt probable que no hagi aconseguit captar la lluminositat, la calidesa i l'humor negre que la contraportada promet que tenen, molt pocs contes han aconseguit captar el meu interès, em sap greu dir-ho perquè tenia esperances posades en aquesta autora.

És probable que amb aquesta ressenya estigui exposant una 'opinió impopular', però no puc recomanar aquest llibre i, pel que m'han dit, el primer no difereix gaire en estil i estructura, de manera que queda descartat també. A diferència d'altres obres en les que puc endevinar què ha atrapat a altra gent, encara que a mi no m'hagi agradat, aquí em costa saber per què ha captivat a tantes persones. Això sí, es pot tractar simplement d'un problema de connexió entre l'estil de l'autora i jo, no m'ha entrat i se m'ha fet molt carregós llegir-lo, he estat temptat multitud de vegades de deixar-lo, però porto 10 anys sense abandonar un llibre i tampoc volia assenyalar aquest d'aquesta manera... Reconec, amb vergonya, que m'he saltat algunes pàgines. Per destacar algun dels contes diria 'Temps de cirerers florits', 'Un vespre al paradís' o 'Les esposes'. Poca cosa més, per mi una decepció.

Impressió general: @

dilluns, 4 de febrer de 2019

Maus, relat d'un supervivent

Autor: Art Spiegelman
Editorial, any: Trilita Edicions, 2015
Títol original, idioma, any: Maus. A Survivors's Tale, anglès, 1986-1991
Gènere: Còmic
Traductor: Felipe Hernández
Número de pàgines: 296
Llegit en: Català
Premis: Pulitzer 1992

El pare de l'il·lustrador Art Spiegelman, Vladek Spiegelman, jueu polonès, va viure els horrors de la Segona Guerra Mundial, la persecució de la seva gent, els camps d'extermini, l'holocaust. Mogut per un agut instint de supervivència, per l'astúcia, però també per amor, va aconseguir escapar de totes les situacions compromeses que es va trobar. També ho va fer l'Anja la seva estimada i mare de l'Art, tot i que anys després es va suïcidar. Ara, en Vladek, a les acaballes de la seva vida, explicarà al seu fill la seva història perquè aquest la plasmi en un còmic. No és un home fàcil, rondinaire, garrepa en excés, i la relació que té amb la seva parella actual, la Mala, és exasperant. Quina part d'aquest caràcter li ve dels seus anys a Auschwitz o Dachau és poc clar, però escoltar i plasmar la seva sorprenent història bé val tenir una mica de paciència.

Feia molt temps que sentia curiositat per aquesta obra i finalment m'he decidit a llegir-la. La primera sorpresa, que no ho és tant per la característica iconografia que l'acompanya, és que tots els personatges són animals. Però no aleatòriament, cada ètnia o nacionalitat està representada per un tipus d'animal. Els jueus són ratolins i els alemanys són gats, valgui la metàfora. Però els polonesos no jueus són porcs, els americans gossos, els suecs cérvols, etc. Si algú es fa passar per allò que no és, porta una màscara de l'animal corresponent. Una manera molt enginyosa de presentar la història, però no per això menys seriosa ni mancada de rigor i de situacions punyents. S'hi explica l'horror, però també com es podia esquivar, de vegades. Dibuix senzill però detallat, molt gràfic. Indestriable l'esforç estètic del relat basat en fets reals, un testimoni històric que val el seu pes en or. L'autor va dibuixant tant la narració del seu pare com la situació actual i la seva relació amb ell, per això sabem com n'és de rondinaire. No se'ns estalvia res.

Gairebé mai llegeixo còmic, tot i que la meva anterior experiència amb Persèpolis de la Marjane Satrapi em va satisfer molt. El mateix puc dir d'aquest Maus, absolutament recomanable, una manera diferent i molt original d'aproximar-nos a l'horror que van generar els nazis. No deixa indiferent, és bo conèixer la història perquè no torni a repetir-se, tot i que tal i com està el món ara ja no descarto res. Una sort poder-lo llegir en català, traduït en dialecte balear, això sí. Ho fa tot molt curiós. No us enganyaré ni m'enganyaré a mi, el còmic no passarà a ser un dels meus gèneres de capçalera, però content d'haver llegit aquesta obra que recomano molt. Aviso, però, que s'ha d'estar preparat per veure l'horror de prop.

Impressió general: @@@@