dijous, 31 de gener de 2019

La mort del comanador, llibre 2

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2019
Títol original, idioma, any: Kishidancho Goroshi (Killing Commendatore), japonès, 2017
Gènere: Narrativa
Traductor: Albert Nolla
Número de pàgines: 439
Llegit en: Català

ATENCIÓ, LA RESSENYA CONTÉ SPOILERS

La segona part de 'La mort del comanador' comença allà on va acabar la primera. El nostre pintor sense nom segueix pintant el retrat de la Marie Akikawa, la noieta de 13 anys de la qual el seu nou amic Menshiki pensa que pot ser la seva filla. En Menshiki sempre aconsegueix allò que vol i sembla tenir-ho tot previst. El nostre protagonista vol ajudar-lo, però també està agafant un afecte sincer per la Marie, així que espera que el resultat de tot plegat no l'afecti massa. Mentrestant, els esdeveniments estranys no paren de succeir-se, alguna cosa hi té a veure el gran forat del bosc que ells dos van destapar i també els personatges que cobren vida a través del quadre 'La mort del comanador' de Tomohiko Amada, propietari de la casa i pintor japonès de renom, que actualment es troba en una residència a les acaballes de la seva vida. Ell ha de tenir les respostes que busca el seu jove masover, però el cap no li funciona bé. Haurà de descobrir-les ell sol i enfrontar-se a una altra realitat que se li va presentant mica en mica.

En aquesta segona part, que és continuació directa de la primera, el factor fantàstic de la trama creix. Hi passaran més coses inexplicables, apareixeran més personatges d'un altre món i d'altres que no se sap massa bé d'on són. També els personatges més inquietants, com en Menshiki, pujaran un grau en la seva enigmàtica existència. La història continua sent complicada i plena de misteris, d'elements que es relacionen a través del temps i l'espai i de la vida del nostre protagonista. I la història serà conclusiva i tornarà a l'inici com si res no hagués passat, però sí sí, han passat moltes coses. Tot i mantenir el seu estil intacte, aquest volum se m'ha fet una mica repetitiu, sense ser pesat, i m'ha deixat més la sensació que l'autor obre melons que després no sap tancar, alguns directament passen de llarg sense importar massa a la trama. Un detall que m'ha fet pujar la mosca al nas ha estat l'errada de confondre dos personatges, en Masahiko Amada i en seu pare Tomohiko Amada. En el llibre es refereix a un o altre erròniament... massa vegades. Desconec si és l'autor que desvarieja o és un tema de traducció.

El conjunt del llibre, que vindrien a ser unes 850 pàgines, és distret i absorbent, com qualsevol altra obra de l'autor. Ja saps què pots esperar-ne i és una baula més del seu particular univers. Però les maneres que apuntava la primera part no es veuen reflectides en aquesta segona. No vol dir que sigui dolenta, o que no hi passi res interessant, només que tot continua en la mateixa línia i mica en mica decau, la història es dilueix sola. Almenys, personalment, els esdeveniments d'aquesta segona part, més fantàstics i enigmàtics, no m'han aportat valor a la història de fons. O potser és que hagués preferit saber altres coses que no s'expliquen abans que les que ha triat l'autor. No obstant, fa de bon llegir, tret potser d'algunes parts una mica llargues pel meu gust, i atraparà com sempre als fans de Murakami, que li deixem passar tot.

Impressió general: @@@

3 comentaris:

  1. Si conté spoilers, passo de puntetes sense llegir la ressenya perquè compto que aquesta sigui una de les meves pròximes lectures. La meva intenció és llegir-la a continuació de la primera part, les dues seguides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que ja els tens els dos disponibles ja no hi ha excusa! Ja els comentarem quan els llegeixis. Gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  2. Thanks so much for share this post for us, have a excellent day.
    -BEATRIZ, XOXO

    Sempiterna - Fashion

    Geeky Freaky - Games and more

    ResponElimina