dimarts, 1 de gener de 2019

Fungus

Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial, any: La Campana, 2018
Gènere: Fantasia
Número de pàgines: 356
Llegit en: Català

Un anarquista barceloní a qui es coneix com a Ric-Ric, fuig de la ciutat i arriba fins La Vella, un poble remot dels Pirineus. Allà descobreix que la vida és molt diferent, la gent s'auto-organitza en ostals per formar comunitats. Ell anirà a petar, és clar, a l'ostal de pitjor reputació, on s'apleguen tots els contrabandistes de la zona, que utilitzen aquest refugi com a lloc de pas per les seves travessies. L'amo de la casa, en Cassian, acaba adoptant en Ric-Ric sota la seva tutela i el converteix en el criat de l'ostal, és a dir, que li encoloma les pitjors feines. A més, com a criat, no viurà a la casa, sinó en una cova en una muntanya propera. Deshumanitzat pels seus companys i per l'alcohol, tot canviarà per en Ric-Ric quan coneix la Mailís, mestressa d'un ostal proper. Però encara canviarà més quan, cercant una ofrena per donar a la mossa, despertarà un monstre que porta molts anys adormit, a la vista de tothom, però sense que ningú hi hagi parat esment.

Amb aquest llibre Sánchez Piñol fa una pausa de la seva sèrie Victus i torna al món de la fantasia que tan bon resultat li va donar amb 'La pell freda' o 'Pandora al Congo'. De fet, aquest Fungus sembla una nova variació del mateix argument d'aquells dos. Però l'autor sap barrejar com ningú realitat i ficció, explora la miserable naturalesa humana i com interactua aquesta amb uns interlocutors fantàstics i monstruosos. En aquest cas, els convidats sorpresa són uns bolets gegants i l'escenari no es troba a terres remotes, és molt més nostrat: els Pirineus. El protagonista Ric-Ric busca l'Ideal anarquista i trobarà en els fungus els seus aliats, o això es pensa. La capacitat narrativa i imaginativa de Sánchez Piñol està fora de qualsevol dubte, les seves reflexions sobre la condició humana, els seus jocs de paraules paradoxals, les seves referències històriques, la seva ironia i sentit de l'humor, trobarem de tot en aquesta obra, però potser pel tipus d'éssers que descriu, o perquè la fórmula tard o d'hora s'esgota, aquest Fungus potser no és tan absorbent com altres obres seves. Hi ha girs, hi ha salts entre passat proper i present per anar entenent per què passa el que passa i per lligar diferents personatges, i hi ha una trama i una història complexa i ben trenada, però també una mica de sensació d'estar llegint el mateix. Una particularitat, els títols de capítol són llargs i explicatius, però no sempre s'hi diu el que passarà realment.

Vol dir tot això que Fungus no és un bon llibre? No pas. El segell de l'autor és sempre una garantia. El llibre té un tema central recurrent, que és la recerca del Poder veritable. El final és obert, o almenys no conclusiu del tot, desconec si la història ha de continuar en posteriors entregues. El que sí que sé és que, si continua, la seguiré llegint, com seguiré llegint qualsevol altra proposta que Sánchez Piñol em posi per davant. Potser és un punt més fluixa que les altres novel·les i no seria la millor opció per començar a llegir aquest autor, però sí que esdevindrà imprescindible per aquells que, com jo, en siguin fans.

Impressió general: @@@

6 comentaris:

  1. Em sembla que m'has convençut. Tornaré a Sánchez Piñol. Només n'he llegit dos.

    ResponElimina
  2. És una de les meves lectures previstes per aquest 2019, caurà ben aviat.

    ResponElimina
  3. Va ser un dels regals del Tio, així que està a l'espera de ser llegit ;)

    ResponElimina
  4. Quan vaig llegir-ne una ressenya ara no recordo on, ja vaig saber que aquest llibre no faria per a mi. De fet, a mi la pell freda no em va fer gaire el pes. En canvi, els dos Victus els he trobat excel·lents!

    ResponElimina
  5. Tot i que estic llegint crítiques no del tot positives, aquí i allà, també el tinc a casa a l'espera, i segur que el llegiré, i si com insinues té segona part, segurament que també haurà de caure.
    No hi podem fer més...

    ResponElimina
  6. Quan es parla de Sánchez Piñol ens hem de posar dempeus, encara que aquest llibre no m'hagi agradat tant com altres, però segueix sent un dels meus escriptors catalans preferits. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Carme, jo he llegit tots els seus llibres disponibles, i llegiré tots els que vinguin, si és que no s'esforça molt a deixar-me d'agradar, però ho veig difícil.

    McAbeu, ja tindrem una coincidència a les nostres respectives llistes de 2019! Bromes a part, a veure si t'agrada, ja en parlarem si et ve de gust!

    Núria, aquest cop us he passat a davant a algunes de les bèsties lectores que correu per aquí, però és que jo no puc esperar gaire amb Sánchez Piñol!

    Maurici, no sempre hem de coincidir en gustos tu i jo! A mi els seus de fantasia sí que m'agraden, són molt especials, i els seguiré llegint encara que aquest m'hagi semblat una mica pitjor que els altres. Però si fins i tot li vaig llegir un assaig sobre dictadors africans... ja pots comptar. Ep, però els dos Victus també em van agradar molt, eh! No havia de sortir un tercer?

    Jomateixa, és només una sensació, perquè no sé en què em baso, però hi ha llibres que surten i des sobte sembla que la seva promo queda com truncada, com si d'alguna manera no convencés ni a lectors ni a crítics. Senzillament no se'n parla tant com d'altres, i potser és perquè no se'l pot lloar del tot, com se sol fer a casa nostra amb els llibres mínimament bons. Però com dic, és només una sensació. A mi aquest llibre m'ha agradat i l'autor m'agrada. Si no és tan bo, o és una mica repetitiu, això no em farà desdir de seguir llegint-lo, mira amb Murakami! Ah, i això de la segona part m'ho he tret de la màniga, eh! No n'he sentit res. Només ho dic per com acaba, una mica obert, però no crec que realment hagi de tenir continuació.

    ResponElimina