dijous, 10 de gener de 2019

84, Charing Cross Road

Autora: Helene Hanff
Editorial, any: Labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: 84 Charing Cross Road, anglès, 1970
Gènere: Narrativa
Traductora: Puri Gómez
Número de pàgines: 110
Llegit en: Català

A l'octubre del 1949, Helene Hanff, resident a Nova York, es va posar en contacte amb una llibreria anglesa especialista en títols descatalogats. Els seus peculiars gustos lectors impossibilitaven que trobés res que li interessés per llegir i va trobar en Marks & Co el seu paradís a la terra. La distància que separava la Helene de la llibreria va fer que establís una correspondència regular, primer amb el llibreter Frank Doel, però també amb altres membres de la llibreria i familiars d'en Doel durant gairebé 20 anys. Ella, espontània, descarada, però molt generosa. Ell, seriós, erudit i professional. Els va unit l'amor pels llibres i una relació d'amistat difícil d'entendre i de mantenir, però que els va capgirar la vida. La mateixa autora va decidir publicar un recull de les cartes que van creuar l'Atlàntic d'una banda a l'altra, i d'aquí aquest llibre curtet que porta per títol l'adreça de la llibreria que tantes alegries li va donar.

No sóc gens habitual de les novel·les epistolars, però aquesta em cridava l'atenció i me la van recomanar molt a la meva llibreria de referència. En aquest cas, les cartes que expliquen la història de la Helene, en Frank i la resta d'escriptors i escriptores són reals, encara que sembla gairebé impossible que es pugui establir una relació tan entranyable entre dues persones que no s'arriben a conèixer. Totes les cartes són curtetes i el llibre es llegeix molt ràpidament. Totes elles estan redactades de manera exquisida i transpiren amabilitat, gratitud, proximitat i una gran varietat de sentiments. Desconec si les cartes van ser revisades o es van publicar de manera fidedigna. Sembla estrany que els diferents personatges escriguin així de bé, cadascú amb el seu estil, això sí. Els llibres són el fil conductor, però les relacions que s'estableixen van molt més enllà.

Amb aquest llibre tinc sensació d'haver pagat una penyora, haver reparat el greuge de no haver-lo llegit abans, com m'ha passat també amb altres clàssics moderns. M'ho he passat bé, no li falten tocs d'humor, però el que més predomina es aquella sensació de placidesa i aquell mig somriure que et mantenen aquests llibres tan entranyables. Es pot llegir pràcticament d'una asseguda i val la pena fer-ho, es fa curt, m'hi faltaven cartes que s'intueix que existien, però que no s'han recollit. L'autora, precisament, em feia una mica de rabieta a estones, però se li ha de reconèixer la qualitat literària de les seves cartes. En resum, un llibre que no us costarà gens de llegir i que dubto que us decebi. Potser pot generar indiferència si no s'agafa amb ganes o predisposició, però a poca estimació que li dediqueu, us la tornarà.

Impressió general: @@@@

8 comentaris:

  1. Me'l va recomanar la Roselles i fa un temps que el tinc a la llista de pendents. La teva entusiasta ressenya no me'n fa desdir. ni molt menys.

    ResponElimina
  2. L'apuntem a la llista. Caurà segur, tenint en compte les arrobes i que les lectures curtes fan de bon pair!

    ResponElimina
  3. Vaig veure aquesta história en obra de teatre, em va agradar, però estic segura que m'agradarà més encara llegit. Crec que les cartes, a mi, em van millor llegides directament, que jno pas que me les llegeixin. I això que estava ben feta i ben representada, amb les cartes molt ben llegides. Tot i així me l,apunto per llegir-les jo mateixa.

    ResponElimina
  4. Tinc moltes ganes de llegir-lo des de fa temps, ja estic tardant i si és curt millor encara, com dius, no crec que em decebi.

    ResponElimina
  5. Tens raó, es llegeix ràpid i deixa bon regust.
    Com tu he de dir també que fins fa poc no l'he llegit (és lectura 2018) i sempre ho tenia clavat com una espineta.

    Pd. Jo tb desconec si les cartes van passar revisió O_o

    ResponElimina
  6. Força conegut aquest títol, i a la llibreria també m'han recomanat la pel·lícula, així que potser caurà un dia o altre també. Moltes gràcies pels comentaris!

    McAbeu, ni mitja tarda et dura a tu aquest llibre. No és el més emocionant ni amb més acció que llegiràs, però és entranyable, difícil que desagradi.

    Maurici, a més aquest és agradable i distret de llegir, passa molt bé.

    Carme, desconeixia que hi havia una obra de teatre i tot, com deia més amunt, també hi ha una pel·lícula. Senyal que aquesta obra ha acabat fent fortuna i que té alguna cosa especial. Jo apostaria a que tu t'agradarà aquesta lectura, a més en una tarda la tens enllestida.

    Botika, segur que a la biblioteca el tenen o te'l poden fer arribar. Fa de bon llegir i és força entranyable.

    Eli, m'alegra que n'haguem tret la mateixa opinió, això reforça la idea pels altres comentaristes que han passat, que estan força disposats a llegir-lo.

    ResponElimina
  7. Fa moltstemps que el vaig llegir i com dius tu, d'una sentada! Una tetera a mà, em va semblar adient i va ser una bona lectura. M'han entrat ganes d'anar a recuperar la resenya i veig que fa molt i molt temps!

    ResponElimina