diumenge, 16 de desembre de 2018

Les nostres riqueses

Autora: Kaouther Adimi
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2018
Títol original, idioma, any: Nos richesses, francès, 2017
Gènere: Narrativa
Traductora: Anna Casassas
Número de pàgines: 184
Llegit en: Català

Un jove estudiant rep l'encàrrec de buidar una llibreria al cor d'Alger, això li servirà per realitzar les pràctiques que necessita per completar estudis. La llibreria, un minúscul habitacle que ara servia com a biblioteca de préstec annexa a la universitat, passarà a millor vida per esdevenir una botiga de bunyols. En Ryad de seguida veurà que el miserable establiment té els seus defensors que intenten evitar que desaparegui un negoci amb molta història. Història que nosaltres podrem anar coneixent a través del dietari del seu fundador i d'uns protagonistes sense rostre que ens guiaran a través del temps. Edmond Charlot, l'emprenedor, el que perseguia els seus somnis fins les últimes conseqüències, no es va rendir mai, malgrat la guerra i les mancances, malgrat les crítiques, però la seva valentia va permetre que molts llibres i autors veiessin la llum, contra vent i marea. Realitat i ficció es barrejaran en aquesta obra que no deixa indiferent a aquells qui estimem els llibres.

Un gruix important del llibre es construeix amb el dietari d'Edmond Charlot que, a petites entrades en el seu registre, ens va explicant els seus èxits i les seves dificultats a través dels anys. Patirem amb ell i ens alegrarem amb ell dels seus premis i dels llibres que més il·lusió li fa publicar. A banda, també acompanyarem en Ryad en la seva dura tasca de buidar la llibreria en el present. L'oposició del veïnat arriba a tenir un puntet còmic i tot. La tercera veu són aquests narradors que parlen de la llibreria en primera persona del plural, nosaltres, els habitants d'Alger. Un llibre curt i que és molt agradable de llegir, les parts més redactades són entranyables i evocadores, encara que el que més m'ha atrapat ha estat la història de la llibreria des de la seva fundació el 1936. Barreja realitat i ficció, però per desconeixement del període de colonització francesa a Algèria no sabria dir què és real i què s'inventa l'autora.

Com tot el que publica Periscopi, aquest llibre és digne d'atenció. Un cop més ens transporten a un lloc remot, encara que molt més proper del que ens pensem, però aquest cop el protagonista és un editor i llibreter que estima els llibres, això fa que la seva lluita ens sigui molt propera i ens atrapi. La 'metaliteratura' és una cosa que sempre interessa als malalts de la lectura. Se'ns presenta un protagonista ja desaparegut que va lluitar pels seus somnis contra tot i tothom, amb coratge, amb determinació, que va fer creure la gent del seu voltant en els seus projectes. Un heroi. La seva memòria queda més que honorada en aquest llibre, agredolç a estones, però que es llegeix amb una espurna als ulls i un mig somriure als llavis. Agradable, entranyable i reflexiu, una lectura que potser no despertarà passions, però que difícilment pot decebre, tot el contrari.

Impressió general: @@@ i mitja

4 comentaris:

  1. Apuntat queda! De tant en tant convé sortir dels llibres negrots!

    ResponElimina
  2. Només llegir les primeres línies ja he tingut clar que el volia llegir :)

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Maurici i Eli per comentar la ressenya! M'alegra haver-vos animat a llegir el llibre, penso que val la pena. Si ho acabeu fent, m'agradarà molt conèixer la vostra opinió.

    ResponElimina
  4. Bona ressenya i puntuació, l'anoto, encara que vés a saber quan podrà ser, però l'anoto.

    ResponElimina