dimecres, 19 de desembre de 2018

Estimats Lluc i Joana

Autor: Oriol Junqueras
Editorial, any: Sàpiens, 2018
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 35
Llegit en: Català

La ressenya d'avui és molt especial. L'autor d'aquest llibre és l'Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana actualment tancat a la presó de Lledoners per haver permès que el poble català s'expressés a les urnes. Està en presó preventiva des de fa més d'un any, pendent de judici, i diguin el que diguin els mitjans, el retenen com a ostatge polític, per les seves idees. Junqueras és un home bo. Té dos fills petits que fa més d'un any que només pot veure a estonetes, però això no impedeix que pensi en ells cada dia. Fruit d'aquesta enyorança, neixen els contes que formen part d'aquest recull. Tots ells van dirigits a la Joana i en Lluc, els esmenta i els explica històries com si els ho estigués dient de viva veu. No són contes de ficció, són explicacions sobre natura, ciència o història que qualsevol pare gaudiria transmetent als seus fills, però exposades de manera molt didàctica i tendra, com només un home com Junqueras pot fer.

Quan vaig saber de l'existència d'aquest petit recull vaig pensar que no el volia llegir perquè se m'encongeix el cor de pensar que l'Oriol és a la presó. És pràcticament com envair la seva escassa intimitat. Però el partit ens l'ha enviat i la curiositat m'ha pogut. En les pàgines del llibret hi trobem un pare parlant als seus fills, explicant-los com és el món, algunes anècdotes curioses de la natura, història antiga del seu poble Sant Vicenç dels Horts... En resum, hi trobem amor, tendresa i la ferma voluntat d'un home de sentir els seus fills més a prop. I és clar, ho fa a la seva manera, planera i convincent que el converteixen en un bon docent. Ah, no es pot oblidar que 13 artistassos i artistasses han il·lustrat de manera altruista els contes per un resultat preciós i colorista que enamora. Una meravella d'edició.

Com és normal, aquest no és un llibre per puntuar ni valorar. Està fantàsticament escrit, és clar, i és entranyable, preciós, inspirador. Insisteixo, és el producte d'un pare amorós que estima els seus fills. Si teniu l'oportunitat, llegiu els escrits de l'Oriol, és tot tendresa. Oriol, et volem a casa. Et volem lliure. 

12 comentaris:

  1. El vaig voler comprar i ja estava esgotat al meu quiosc habitual. Em van dir que potser en rebrien més, espero no perdre-me'l.

    ResponElimina
  2. El tenim a casa, però encara l'ha de cagar el tió. Sóc incapaç d'imaginar-me pel que deu estar passant, especialment pel que fa als fills.

    ResponElimina
  3. L'he llegit, per descomptat i només puc afegir un absolut acord en tot el què dius.

    La presò injusta i immerescuda ja és dura personalment, però pensar que els teus fills estan privats del pare, deu ser terrible.

    Recordo les paraules de la Marta Rovira quan va marxar a Suissa. Vull fer de mare de la meva filla. Jo ho vaig veure claríssim. No poder fer de pare o mare dels teus fills és el pitjor de tot, tot i que tot plegat sigui tan injust, que no hi ha per on agafar-ho.

    ResponElimina
  4. Oriol Junqueras és un polític que traspua humanitat, així doncs aquest llibre ho ha de reflectir en el seu paper de pare. Segur que és un llibre preciós.

    ResponElimina
  5. Estem tots corpresos amb la situació dels nostres polítics. Per això aquest llibret actua gairebé com una glopada d'esperança. Malgrat la seva precària situació, Junqueras demostra l'amor pels seus fills en cadascuna de les seves paraules. Gràcies a tots vosaltres pels comentaris.

    McAbeu, segur que el podràs tenir, com explicava, a mi me'l van enviar com a militant. No sé si en podria aconseguir algun altre i fer-te'l arribar, en cas que no puguis trobar-lo.

    Maurici, si no he calculat molt malament, els seus fills tenen edats molt semblants als teus, de manera que no t'ha de costar massa posar-te a la pell d'algú a qui arrenquen de casa i l'allunyen de les persones que més estima.

    Carme, és difícil fer una ressenya d'un llibre tan curt i tan sentit, però he mirat de valorar-lo objectivament. Ara bé, em veig incapaç de puntuar-lo, ni falta que fa. La situació és duríssima, i a Junqueras se'l critica i acusa injustament. És a la presó per defensar els nostres drets, està pagant un preu altíssim, però ho fa per sentit d'estat. No sé si es pot dir el mateix de tothom, per exemple, d'en Jordi Cuixart segur que sí. El que no és normal és que s'acusi de partidista a algú que tria estar prop de la seva gent, el poble català, a costa d'estar privat de llibertat i perdre el caliu de la seva família, i que no s'arronsa davant la condemna que li pot caure. Si els altaveus d'altres partits no ho impedeixen per ràbia i enveja, la història jutjarà Junqueras com un heroi. Així ho penso.

    Jomateixa, ho ha de ser, a mi em costa molt fer-me a la idea del que està passant aquesta família.

    Botika, és un llibre destinat als seus fills, no para de dir els seus noms perquè es dirigeix a ells. Tant és així que, si jo en fos l'autor, em faria vergonya que algú que no fos ells el llegís, perquè sents que els estàs envaint la intimitat. Entenc que Junqueras s'hi ha avingut, per sort nostra, perquè per més pena que ens faci, el llibre és preciós, i les il·lustracions el completen meravellosament.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies però no caldrà. Tal com em va dir el quiosquer, li va arribar una altra remesa de Sàpiens i ja el tinc a casa. L'he fullejat però encara no l'he llegit perquè vull que surti a la meva llista de l'any que ve, serà un dels primers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llegiràs en un moment, és clar. Ja en parlarem, si vols, encara que no hi ha massa a parlar.

      Elimina
  7. Jo també el vull llegir, però encara no ho he fet.
    Espero que puguin ser lliures ben aviat. És terrible que hagi passat ja tant de temps.

    ResponElimina
  8. Ja l'he llegit. Tens raó que no hi ha massa a dir més enllà de confirmar que són uns contes molt ben escrits que mostren, a cada paraula, l'amor d'un pare que ho ha de ser a distància perquè està injustament empresonat. Són contes per a nens que van més enllà perquè també els ensenyen història, física o astronomia. M'han agradat molt i alhora m'han refermat aquesta sensació que tu també apuntes, no hi ha dret que aquesta família (i la dels altres presos) hagin de viure aquesta terrible situació de separació per culpa d'una injusta repressió política en un país que representa que és democràtic.

    ResponElimina
  9. Tot just ahir el vaig acabar. Quin tros de persona i pare és l'Oriol Junqueras. I, veient la seva capacitat docent, quina sort ha d'haver estat tenir-lo de professor...

    ResponElimina
  10. Com el puc aconseguir, ho sap algún??

    ResponElimina