dimecres, 26 de desembre de 2018

Propòsits lectors pel 2019

L'any passat per aquestes dates vaig fer un post amb propòsits lectors pel 2018, que van ser els únics propòsits que em vaig fer de cara al nou any: la vida ja és prou complicada com per anar-nos posant més limitacions a sobre. El motiu? Doncs ja sabeu, sóc un comprador compulsiu de llibres, he aconseguit que aquest any n'entrin tants com n'he llegit (aproximadament), però en tinc uns quants que fa molt temps que estan a la llista de pendents i no aconsegueixen fer-se forat. Per això em vaig proposar llegir cinc d'aquests llibres i m'alegra poder anunciar que he aconseguit el propòsit, gairebé in extremis, però prova superada! Repassem-los, aquí us deixo les ressenyes pertinents:

Societat Negra - Andreu Martín (Gener)
Snow crash - Neal Stephenson (Gener-Abril)
Balanç fins a la matinada - Manuel de Pedrolo (Juliol-Agost)
La quinta mujer - Henning Mankell (Novembre-Desembre)
L'illa de Maians - Quim Monzó (Abril)

Així que aquest any faré el mateix, a veure si així aconsegueixo donar sortida a uns quants llibres del rebost. Els meus propòsits lectors per aquest 2019 són:

L'imperi dels lleons, Sebastià Bennasar
La meva parella em va regalar aquest llibre ja fa temps perquè sabia que m'agrada l'autor, però no he acabat de trobar el moment de llegir-lo, molts títols li han anat passant a davant i ja és hora d'agafar-lo. Amb un autor tan prolífic no et pots endarrerir tant.






Una columna de foc, Ken Follett
Cal tancar la trilogia que va començar amb 'Els pilars de la terra'. Follett era un dels meus autors de referència quan era jovenet i ja saps què trobaràs als seus llibres, una narració trepidant i poca imaginació amb els personatges. Problema, que només escriu totxos i no vull que se m'eternitzin. M'hi hauré d'esforçar. A més, és un préstec de ma mare, l'hauré de llegir abans que me'l reclami.



El club de la bona estrella, Amy Tan
Ja he perdut el compte del temps que fa que espera torn a la lleixa, he estat molt temps sense fer-li cap cas, però m'he resistit a desprendre'm d'ell. Ara que miro de llegir més autores pot ser un bon moment per donar sortida a una que és prou reconeguda.





L'ocell de foc, Emili Teixidor
L'Emili Teixidor va morir el 2012. Va haver-hi en aquell moment una proposta de llegir llibres seus i jo vaig recuperar de casa la meva mare 'L'ocell de foc'. És un autor que recordo molt de llegir quan era petit, però en vida adulta no he llegit cap dels seus llibres, tampoc ho vaig acabar fent aquell 2012, tot i les bones intencions. M'he proposat esmenar aquell greuge.



Tòquio Blues, Haruki Murakami
No, no he arribat a llegir tota l'obra traduïda d'aquest autor sense passar pel seu llibre més famós i reconegut. Aquest va ser el primer llibre que vaig llegir del japonès, com molta altra gent, ja fa molt temps d'això. M'he proposat revisitar aquell llibre per veure si aguanta la prova de la relectura. A més, fa tan temps que el vaig llegir que no ha tingut ressenya en aquest blog, m'agradarà fer-la.





Aconseguiré fer ple altre cop i llegir aquest 5 llibres proposats? Ho veurem a les acaballes de 2019, però m'esforçaré perquè així sigui! Veurem si les novetats m'ho permeten. Us desitjo un magnífic any lector a totes i a tots, i que el puguem anar compartint!

dilluns, 24 de desembre de 2018

La quinta mujer

Autor: Henning Mankell
Editorial, any: Tusquets, 2010, 3a edició
Títol original, idioma, any: Den Femte Kvinnan, suec, 1996
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Marina Torres
Número de pàgines: 631
Llegit en: Espanyol

L'inspector de policia Kurt Wallander acaba de tornar d'un viatge a Roma amb el seu pare, home difícil i amb qui té una relació complicada, però l'escapada ha anat sorprenentment bé i els dos han recuperat part de la connexió que havien perdut fa temps. Però les notícies que li donen els seus companys en tornar a la feina faran que aviat se li oblidi aquest viatge. Un parell de casos de desaparició esdevindran un infern per la policia d'Ystad. Els cossos apareixen i queda més que clar que no es tracta d'accidents o suïcidis: els finats van morir en unes circumstàncies extremadament doloroses i agòniques. Hi ha almenys un assassí voltant per Escània. Wallander sospita que es tracta de la mateixa persona, però els caldrà investigar molt per establir un lligam entre els dos morts, als quals aparentment no lliga res. L'inspector i els seus col·laboradors habituals tenen entre mans un cas que els recorda molt a la tardor passada, quan es van enfrontar a un psicòpata terrible. Qui sap si aquest cop serà encara pitjor.

Sisè llibre de la sèrie de l'inspector Wallander del suec Henning Mankell, una sèrie que he aconseguit llegir en ordre des del primer, tot i que ara feia anys que no la continuava. Com és habitual, trobem un protagonista reflexiu, intuïtiu i molt detallista en la seva feina que, malgrat estar sempre pendent de la seva vida personal, és la seva prioritat absoluta, hi té una autèntica relació amor-odi. Wallander s'envolta dels seus habituals Martinsson, Svedberg, Ann-Britt Höglund, Hansson o Nyberg entre d'altres, que el complementen i completen allà on ell no arriba. Aquí s'enfronten novament amb un psicòpata que els portarà de corcoll perquè no hi ha manera de lligar els morts que van apareixent. La història és enrevessada i amb molts condicionants, com ja passa en els altres llibres que he llegit, esdevé una mica repetitiva per les moltes voltes que donen els policies a les pistes que van trobant i les moltes vegades que repassen una investigació que els té perduts. De totes maneres, és una trama interessant que convida a continuar i a lligar tots els caps. Una mica inversemblant, però preval l'espectacle, és clar.

Com ja he comentat altres vegades, em sembla que Mankell està un punt per sobre d'altres autors i autores nòrdiques de novel·la negra, probablement és el que més m'agrada juntament amb l'islandès Arnaldur Indridason. El segueixo llegint en castellà per completar la col·lecció sencera, tot i que el llenguatge emprat en la traducció sembla ja una mica antiquat, de vegades grinyola. Com a detall, dir que no entenc l'obsessió de l'autor amb ser tan acurat a dir l'hora que és en cada moment. Descomptant aquests petits defectes, és un llibre que es llegeix bé, com els altres de la sèrie. Hi ha misteri, molta investigació i treball policial i un protagonista que t'has d'estimar sí o sí. Continuaré llegint la sèrie Wallander segur, però el que ja no puc garantir és la periodicitat.

Impressió general: @@@

dimecres, 19 de desembre de 2018

Estimats Lluc i Joana

Autor: Oriol Junqueras
Editorial, any: Sàpiens, 2018
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 35
Llegit en: Català

La ressenya d'avui és molt especial. L'autor d'aquest llibre és l'Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana actualment tancat a la presó de Lledoners per haver permès que el poble català s'expressés a les urnes. Està en presó preventiva des de fa més d'un any, pendent de judici, i diguin el que diguin els mitjans, el retenen com a ostatge polític, per les seves idees. Junqueras és un home bo. Té dos fills petits que fa més d'un any que només pot veure a estonetes, però això no impedeix que pensi en ells cada dia. Fruit d'aquesta enyorança, neixen els contes que formen part d'aquest recull. Tots ells van dirigits a la Joana i en Lluc, els esmenta i els explica històries com si els ho estigués dient de viva veu. No són contes de ficció, són explicacions sobre natura, ciència o història que qualsevol pare gaudiria transmetent als seus fills, però exposades de manera molt didàctica i tendra, com només un home com Junqueras pot fer.

Quan vaig saber de l'existència d'aquest petit recull vaig pensar que no el volia llegir perquè se m'encongeix el cor de pensar que l'Oriol és a la presó. És pràcticament com envair la seva escassa intimitat. Però el partit ens l'ha enviat i la curiositat m'ha pogut. En les pàgines del llibret hi trobem un pare parlant als seus fills, explicant-los com és el món, algunes anècdotes curioses de la natura, història antiga del seu poble Sant Vicenç dels Horts... En resum, hi trobem amor, tendresa i la ferma voluntat d'un home de sentir els seus fills més a prop. I és clar, ho fa a la seva manera, planera i convincent que el converteixen en un bon docent. Ah, no es pot oblidar que 13 artistassos i artistasses han il·lustrat de manera altruista els contes per un resultat preciós i colorista que enamora. Una meravella d'edició.

Com és normal, aquest no és un llibre per puntuar ni valorar. Està fantàsticament escrit, és clar, i és entranyable, preciós, inspirador. Insisteixo, és el producte d'un pare amorós que estima els seus fills. Si teniu l'oportunitat, llegiu els escrits de l'Oriol, és tot tendresa. Oriol, et volem a casa. Et volem lliure. 

diumenge, 16 de desembre de 2018

Les nostres riqueses

Autora: Kaouther Adimi
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2018
Títol original, idioma, any: Nos richesses, francès, 2017
Gènere: Narrativa
Traductora: Anna Casassas
Número de pàgines: 184
Llegit en: Català

Un jove estudiant rep l'encàrrec de buidar una llibreria al cor d'Alger, això li servirà per realitzar les pràctiques que necessita per completar estudis. La llibreria, un minúscul habitacle que ara servia com a biblioteca de préstec annexa a la universitat, passarà a millor vida per esdevenir una botiga de bunyols. En Ryad de seguida veurà que el miserable establiment té els seus defensors que intenten evitar que desaparegui un negoci amb molta història. Història que nosaltres podrem anar coneixent a través del dietari del seu fundador i d'uns protagonistes sense rostre que ens guiaran a través del temps. Edmond Charlot, l'emprenedor, el que perseguia els seus somnis fins les últimes conseqüències, no es va rendir mai, malgrat la guerra i les mancances, malgrat les crítiques, però la seva valentia va permetre que molts llibres i autors veiessin la llum, contra vent i marea. Realitat i ficció es barrejaran en aquesta obra que no deixa indiferent a aquells qui estimem els llibres.

Un gruix important del llibre es construeix amb el dietari d'Edmond Charlot que, a petites entrades en el seu registre, ens va explicant els seus èxits i les seves dificultats a través dels anys. Patirem amb ell i ens alegrarem amb ell dels seus premis i dels llibres que més il·lusió li fa publicar. A banda, també acompanyarem en Ryad en la seva dura tasca de buidar la llibreria en el present. L'oposició del veïnat arriba a tenir un puntet còmic i tot. La tercera veu són aquests narradors que parlen de la llibreria en primera persona del plural, nosaltres, els habitants d'Alger. Un llibre curt i que és molt agradable de llegir, les parts més redactades són entranyables i evocadores, encara que el que més m'ha atrapat ha estat la història de la llibreria des de la seva fundació el 1936. Barreja realitat i ficció, però per desconeixement del període de colonització francesa a Algèria no sabria dir què és real i què s'inventa l'autora.

Com tot el que publica Periscopi, aquest llibre és digne d'atenció. Un cop més ens transporten a un lloc remot, encara que molt més proper del que ens pensem, però aquest cop el protagonista és un editor i llibreter que estima els llibres, això fa que la seva lluita ens sigui molt propera i ens atrapi. La 'metaliteratura' és una cosa que sempre interessa als malalts de la lectura. Se'ns presenta un protagonista ja desaparegut que va lluitar pels seus somnis contra tot i tothom, amb coratge, amb determinació, que va fer creure la gent del seu voltant en els seus projectes. Un heroi. La seva memòria queda més que honorada en aquest llibre, agredolç a estones, però que es llegeix amb una espurna als ulls i un mig somriure als llavis. Agradable, entranyable i reflexiu, una lectura que potser no despertarà passions, però que difícilment pot decebre, tot el contrari.

Impressió general: @@@ i mitja

diumenge, 9 de desembre de 2018

Ha anat així

Autora: Natalia Ginzburg
Editorial, any: Edicions de la ela geminada, 2017
Títol original, idioma, any: È stato cosí, italià, 1947
Gènere: Narrativa
Traductora: Alba Dedeu
Número de pàgines: 112
Llegit en: Català

Jove i poc experimentada en afers del cor, la nostra protagonista s'acaba enamorant d'un home més gran que inicialment no li crida gens l'atenció. S'acaben casant tot i saber que el seu home ha estat i està enamorat d'una altra dona des de sempre. La seva relació és impossible i per això l'Alberto intenta oblidar-la i començar de nou amb algú altre. Però des del principi les coses entre els dos van de mal borràs i no aconsegueixen mantenir la relació amorosa que la jove desitja. Les escapades de l'Alberto, les seves mitges veritats i la negació a respondre cap pregunta fan que la noia es vagi submergint cada cop més en el seu petit món. Plena de desesperació i gelosia, s'auto-enganya per mantenir-se ferma però les coses no paren d'empitjorar i tampoc no aconseguiran l'estabilitat quan tenen la seva filla, una nena que rebutja instintivament els braços del seu pare, que acabarà desentenent-se'n del tot.

El llibre està escrit en primera persona i comença pel final. Sabrem de seguida, a les primeres paraules, com acaba. Faltarà per descobrir com s'ha arribat fins aquí. Motius no li'n faltaran a la nostra protagonista, ja que el seu marit li dóna una existència molt desgraciada. És una història dura d'un matrimoni en el que l'amor és inexistent i en el que l'entorn no ajuda a centrar una protagonista que no sap com afrontar les mentides i infidelitats del seu marit. Tot i estar escrita a mitjans del segle passat no sembla desfasada, s'ha fet una bona feina amb el llenguatge. Això no treu que costi una mica empatitzar amb la protagonista. Sembla una dona feble i submisa que no controla la seva vida, però acabarà mostrant la seva determinació i valentia quan la pitjor de les desgràcies li caigui a sobre.

Primer contacte amb aquesta escriptora i regust una mica agredolç. Per una banda, llibre curtet, una de les diverses novel·les curtes que conté la seva bibliografia, ben escrit i detallat. Per l'altra, una mica dens. També m'ha costat connectar amb el que explica. Pot ser un d'aquests casos que necessites una mica de temps per copsar la manera de fer de l'autor i fins que no hi entres no en gaudeixes com pots fer-ho. Per això penso que mereix una nova oportunitat que pot confirmar les bones sensacions i eliminar els dubtes. No diré que no m'ha agradat, però em costaria trobar les persones adients a qui recomanar-lo. Si ho torno a provar, veurem si millora aquesta primera impressió.

Impressió general: @@ i mitja
Una recomanació de l'Allau.

dimarts, 4 de desembre de 2018

400 llibres ressenyats

És tradició en aquest blog que, quan s'arriba a un número rodó de ressenyes, s'ha de mirar enrere i fer una mica d'estadística de tot el que he ressenyat. El 'Llibres, i punt!' ja compta amb 400 ressenyes, cosa que em fa molt content. Anem a repassar una mica els números!

Els llibres de ficció segueixen sent els meus preferits, encara que de tant en tant m'agrada llegir algun assaig o no-ficció. En total, comptant les biografies, constitueixen només el 4.5% dels llibres ressenyats. Els gèneres que més toco són la narrativa, que en ser tan genèric ja acumula 137 volums (34%), la novel·la negra puja i es posa en segon lloc, 51 volums (13%), intriga 49 (12%), els relats 36 (9%), ciència ficció 20 (5%) i fantasia 17 (4%). Com que les xifres comencen a ser altes, els percentatges no varien massa, perquè tampoc he canviat massa els meus hàbits lectors.

Si parlem d'autors i autores, les 400 ressenyes són de 232 mans diferents. Si mirem la progressió entre els altres resums, tenim 67, 126 i 176. Això vol dir que, tot i tenir uns quants autors de capçalera, també diversifico molt les lectures i m'agrada conèixer noves veus. Però si parlem dels clàssics de la casa, Salvador Macip s'ha destacat amb 23 ressenyes, seguit de molt a prop per Haruki Murakami amb 21. Molt lluny, trobem en Lluís Llort amb 9, Agatha Christie, Daniel Closa i Roald Dahl amb 7, Albert Sánchez Piñol, Terry Pratchett i George RR Martin amb 6 i Henning Mankell i Arnaldur Indridason amb 5. Però les ressenyes no ho són tot, perquè jo tenia una vida abans de tenir un blog! Si no parlem de ressenyes, sinó de llibres llegits, encara guanya Murakami amb 24 i en les primeres posicions també hi ha Robin Cook amb 21 i Neal Stephenson amb 11. Es pot consultar a l'apartat Top Ten d'autors i autores.

Si els classifico per procedència, dels 232 escriptors i escriptores 97 són dels Països Catalans, 25 de nous en les darreres 100 ressenyes. Un total de 8 són de l'Estat espanyol, amb només 2 de nous. 127 són de la resta del món, amb 29 de nous. Això vol dir que el 42% són producte de proximitat, el 55% són d'importació i només el 3% són de l'Estat. 168 són homes i només 64 són dones, 72-28%. Això és una diferència molt gran i sempre ho destaco perquè no m'agrada tanta desigualtat. El que sí que puc dir és que dels últims 100 llibres, entre els 56 nous autors i autores que s'han incorporat a la llista, trobem 31 homes i 25 dones, 55-45%. Això vol dir que vaig millorant en aquest aspecte i a més estic descobrint un munt d'escriptores molt interessants. Ara m'hi miro més a l'hora de triar. Però els percentatges de llibres llegits no són tan esperançadors. Aquest any he llegit 65 llibres escrits per homes, 33 escrits per dones i 2 de mixtos, que fan un total de 312 llibres escrits per homes, 86 escrits per dones i 2 de mixtos.

Sempre que puc llegeixo en català, això es reflecteix molt en els números. Dels 100 darrers llibres, 93 eren en català, 4 en espanyol i 3 en anglès. Això fan un total de 321 (80%) en català, 64 (16%) en espanyol i 15 (4%) en anglès. El percentatge de català està pujant. I també ho fa la quantitat d'originals en català que llegeixo, que dels darrers 100 llibres han estat 46 originals en català, per un total de 155 (39%). Deixant de banda els 79 llibres llegits en castellà o anglès, els 166 restants són traduccions d'altres llengües al català. Els originals en anglès segueixen sent majoritaris, i a banda del japonès i el suec, també hi ha italià, francès, portuguès i fins i tot polonès o coreà o turc.

I pel que fa a les editorials, cada cop llegeixo més editorials petites que tradueixen i publiquen en català. Aquestes es van fent un lloc a les primeres posicions de les ja 95 editorials que he llegit, 12 noves en les últimes 100 ressenyes. La classificació encara l'encapçala sobradament Labutxaca amb 64 llibres, però només n'he llegit 4 de nous dels últims 100. Empúries ja n'acumula 27 (7 nous), seguit per La Campana amb 20 (8 nous), Columna amb 16 (4 nous), Debols!llo amb 16 (però cap de nou, són tots dels primers temps del blog), Edicions 62 15 (5 nous), La Magrana 11 (6), Proa 11 (1), Periscopi 11 (6), L'Altra 10 (5), Males Herbes 10 (3), Quaderns Crema 9 (2) i Cossetània 7 (2). 

I aquest és el resum dels primers 400 llibres ressenyats en el meu estimat blog. Arribarem als 500? Quina xifra més meravellosa seria. Aviat tornaran les ressenyes, que ja sabeu que sempre porto un llibre o altre sota el braç. Moltes gràcies per llegir-me i comentar-me!